L’altre dia una persona coneguda meva em deia molt amoïnada, que la nostra vida està plena de dificultats i problemes-“sí no es tenen de una manera, es tenen d’un altre”; i que això ens afecta a tots, sigui per malaltia o per problemes socials.Per això jo crec que la nostra vida, es un viatge en tren, que te com a destí final , per la gràcia i misericòrdia de Nostre Senyor, una vida plena de llum i benestar. I jo penso que tots plegats hem de viatjar bé, compartir els seients amb les persones que més ho necessitin, evitar les empentes al transitar en el passadís d’aquest tren, també hem de saber tenir molta paciència i saber compartir totes les incomoditats d’aquest viatge, i quan algú es trobi molt cansat, donar-li una mica de conversa procurant sempre d’aixecar-li l’ànim. Si fem això, començarem ja en aquesta vida a trobar la pau i felicitat interior que ningú ens podrà prendre per moltes penúries que passem.
Santa Teresa del Infant Jesús deia.-“No hi ha altre camí cap a la pau que no sigui el fiar-se plenament de la seva voluntat, és a dir, del seu amor”.
Llavors jo penso que sí tots li diem a Nostre Senyor. –“Senyor que sigui com tu vols”, haurem començat ja en aquest viatge a viure el Regne de Déu.
-Ho veieu així?