L’estiu s’esta acabant; i poc a poc tornarem a les activitats de la nostra vida quotidiana, sigui a casa o sigui a la parròquia; i el meu pensament es centra, en la manera en que tots plegats començarem altra vegada tot el que bonament fem.Ens haurà servit l’estiu per a reflexionar de totes les coses que hem de millorar? I en la il-lusió que jo crec que hem de posar en tot el que fem? Jo penso que el que no podem fer es caure en una rutina, fer les coses perquè les hem fet sempre, i a més hem de fer-ho tot igual perquè sempre ho hem fet així. Si no tenim il-lusiò de renovament no ho podrem fer del tot be.
A vegades miro les meves plantes que tinc a casa i quan arriba la tardor cauen totes les fulles i sembla que la planta s’hagi de morir, peró al tornar la primavera, la planta torna a renéixer més bonica que mai.
Per això jo crec que nosaltres al tornar a la vida normal ho hem de fer com ho fan les plantes a la primavera. Sempre amb la ajuda de Jesús fer que en el nostre cor reneixi de nou una il-lusió i una força que ens faci a tots millors servidors dels nostres germans en les petites coses que tots tenim cada dia.
Ho veieu així?