El dissabte passat, vaig tenir el goig d’assistir a una cerimònia de casament; la de la “Sofia i el Manel” una parella entranyable vinculada a la nostre parròquia; i el meu pensament aquesta vegada es centra en la felicitat i el convenciment que reflectia en les seves cares, aquest pas tan important fet davant de Jesús i al costat dels seus familiars i amics.Li vaig demanar a Nostre Senyor, que sempre els ajudés en els moments bons i en els més difícils, dons tots sabem molt be que hi han etapes en el nostre camí plenes de dificultats i entrebancs; per això jo penso que dins del nostre matrimoni, hem de ser tres a seguir la nostre ruta, nosaltres i Jesús al nostre costat, Ell es el que ens dona el valor i la força per superar-ho tot passi el que passi; Ell es com un mirall a on tot es veu més clar i en el que hi ha sempre una llum d’esperança en la nostra vida, i es en aquesta esperança on trobem la pau interior que dona pas a la veritable felicitat.
Jo crec que la Sofia i el Manel també seguiran aquest camí sempre amb Jesús al seu costat i la felicitat i la il-lusió que es reflectia en les seves cares, seran el principi d’aquest sentit a la vida que tots volem aconseguir.
Moltes felicitats