Avui el meu pensament vola molts anys enrere, quant tots nosaltres érem infants, quant a cada casa hi havia un avi i una avia, també alguna “tieta” a la que li dèiem padrina, perquè de ben segur era padrina d’algú de nosaltres. Les famílies eren més grans, i els avis eren molt respectats i estimats per tota la família.Avui dia tot ha canviat. Tothom treballa moltes hores fora de casa, les famílies s’han reduït i els nens al tornar del “cole” per la tarda es troben una “tele” plena de dibuixos animats que supleix aquell amor i companyia entranyable de tots els majors que tenien a casa.
De totes maneres, hem de donar moltes gracies a Nostre Senyor de tenir entre nosaltres tanta gent bona i formidable treballant a les residencies d’avis i que fan del seu treball, un testimoni d’amor i d’entrega envers totes les persones majors que per circumstàncies de la vida no poden estar amb les seves famílies i que gracies a aquestes llars acollidores viuen tots ells acompanyats i segurs. Però el més bonic i impressionant de tots ells, els avis, es el gran amor i admiració envers els seus fills, els estimen amb tot el cor, els volen comprendre i els disculpen de que no els puguin atendre i diuen.- “Tenen molta feina i avui dia no es pot perdre el treball”.
Gracies avis, ens heu estimat de petits i continueu estimant-nos de grans fins l’ultim dia. Estic segura que Jesús us ho tindrà molt en compte.
Visca els avis de ahir, d’avui i de sempre.