Un dia d’aquest, varem anar a veure al hospital a una coneguda nostra. Es una veïna molt gran, gairebé centenària. El seu estat físic esta molt malament però la seva capacitat per a comprendre bé les coses es extraordinària.Ens deia que li demanava a Nostre Senyor que se l’endugues al cel, doncs ella ja ho havia fet tot en aquest món i no volia donar feina als seus fills.
I llavors vaig pensar en unes paraules, que sento sempre dir al nostre rector Mn. Joan, diu així.-“Deixem a Déu fer de Déu, no planifiquem nosaltres, els plans que Déu te per nosaltres”.
I recordant tot això, li vaig dir a la meva veïna, que visques el moment present, ni el ahir, ni el demà. El seu moment present era molt maco, tenia els tres fills allà amb ella, li donaven amor i companyia; i ella a través de la seva malaltia els havia units a tots.
Jo crec que per a Jesús el que conta es el moment present, el moment que estem vivint i per això jo crec, que no podem malgastar cap segon del nostre temps en coses inútils, sempre hi han coses a fer per tots els nostres germans.¡Que Jesús ens ajudi a tots a intentar-ho!