En aquesta setmana de la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de la nostra terra catalana ; el meu pensament vola cap a tots els nostres germans que no tenen res, que viuen sols, sense ningú per poder compartir les seves angoixes o les seves alegries, el sostre de la seva habitació es el cel ras del carrer, o alguna entitat bancaria on pugué dormir una estona.
Molts no volen saber res dels albergs nocturns, estan tan enfonsats que només tenen por i mandra. Desconfia’n de qualsevol ajuda que els pugui fer sortir del forat, segurament pensant que la corda de salvació es pot trencar i la caiguda seria encara més fonda.
Llavors contemplo la Mare de Déu de Montserrat a la seva Muntanya Santa i li demano amb tot el cor la seva protecció per tota aquesta gent que la soledat i el aïllament es la seva compayia i que tots els que tenen el poder i l’ocasió per fer-ho, puguin construir albergs dignes de viure un temps, fins que cada situació es vagi arreglant i tots ells puguin tornar a viure entre nosaltres, amb tot el respecte i la dignitat que tot ser humà es merèix.
Que la Moreneta ens ajudi aconseguir-ho!
Molts no volen saber res dels albergs nocturns, estan tan enfonsats que només tenen por i mandra. Desconfia’n de qualsevol ajuda que els pugui fer sortir del forat, segurament pensant que la corda de salvació es pot trencar i la caiguda seria encara més fonda.
Llavors contemplo la Mare de Déu de Montserrat a la seva Muntanya Santa i li demano amb tot el cor la seva protecció per tota aquesta gent que la soledat i el aïllament es la seva compayia i que tots els que tenen el poder i l’ocasió per fer-ho, puguin construir albergs dignes de viure un temps, fins que cada situació es vagi arreglant i tots ells puguin tornar a viure entre nosaltres, amb tot el respecte i la dignitat que tot ser humà es merèix.
Que la Moreneta ens ajudi aconseguir-ho!