Avui al sortir al carrer, lo primer que he vist, ha sigut una parella d’avis veïns meus. Es un matrimoni molt gran i molt ben avingut, fa mes de 50 anys que s’han casat i segurament hauran tingut dies millors i pitjors com tothom, però el seu amor ha vençut totes les dificultats i ara en la seva vellesa van donant un testimoni molt fort de fidelitat i compromís del sagrament del matrimoni, quan es van dir un al altre, “que s’estimarien en les penes i en les alegries, en la salut i la malaltia”. Llavors el meu pensament va volar cap a l’estadística de trencaments matrimonials que ens van donar la setmana passada en un curset al qual vaig assistir, Diu així. Cada 3,6 minuts es produeix un trencament matrimonial en el nostre país. Això es molt fort! I penso moltes vegades el trencament no existeix perquè mai hi hagut matrimoni.Si no hi ha veritable amor, a la mes petita contrarietat tot s’acaba, no es fa dialeg per millorar el que va malament, i llavors diuen “es millor seguir diferents camins i tornar a refer la nostra vida, encara som joves”.
Peró com sempre, em torno a dir a mi mateixa, que l’esperança no es pot perdre mai, desprès d’aquesta crisi de valors tant forta vindrà un temps millor, Nostre Senyor ens ajudarà a ser millors testimonis en mig del món i tornarem a tenir molt aviat, moltes famílies joves que amb el seu amor i servei a tothom renovin aquest món ¡ sobre tot, per aquests nens d’avui dia que tant ho necessiten!