diumenge, 26 d’abril del 2009

PENSAMENT DE LA SETMANA

Últimament tots els comentaris, que fa la gent, al carrer, en les tertúlies, en la televisió, son depressius i negatius.
Diuen així. “El món està molt malament, cada dia anem a pitjor, tothom tan sols es preocupa d’ell mateix etcètera, etcètera”. Doncs jo dic, que no es del tot cert. Hi han moltes persones i col·lectius que treballen per els més necessitats i en aquest aspecte el nostre món ha millorat molt. Un exemple de tot això son les persones discapacitades. Fa molts anys, molts d’aquests germans nostres, vivien tota la vida tancats a les seves cases, com si la seva família s’avergonyirs de que la gent els veies.
Avui dia gracies als centres ocupacionals regits per tanta gent amb un cor i un esperit dignes d’elogi; tots aquests nois i noies viuen la seva vida amb molta dignitat. Vaig assistir aquesta setmana a una demostració de música-teràpia en els tallers ocupacionals de FUPAR, i al veure actuar aquell grup de nois amb tanta il-lusió i entusiasme, vaig pensar en un comentari “de Paraula i vida” on diu: Així es Déu. Ningú no el veu, pero es noten els seus efectes. Els seus fruits es noten en la persona, amor, alegria. Per aixó jo crec que el amor de Déu ens ajuda sempre a millorar aquest món a vegades tan trist i tan difícil.
--No ho dubteu!