El somriure d'un nen omplia de llum i esperança tota l’Església. ¡Era molt petit! i estava content observant l’altar i tot lo que allà es feia. El seu somriure i la seva alegria, tenien un contrast notable amb les cares serioses i tristes de molts assistents a la celebració.El meu pensament es aquest.- Per què no tenim un somriure en un moment tan important, com es rebre a Jesús viu dintre nostre?- Per què a vegades una hora de missa a la setmana es fa llarga i molts diuen fins i tot avorrida; i no pensem en que Jesús al donar la vida per nosaltres va patir un martiri no d’una hora sinó de moltes hores de sofriment?
Això em fa pensar en un passatge de l'Evangeli Mt 18,4 que diu: -qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas. Qué Nostre Senyor ens faci somriure i estimar-lo sobre totes les coses!