Com cada matí caminant pels carrers de la nostre ciutat; me n'adono de sobte, que el segell de Déu imprimeix el seu signe entorn de tota la naturalesa que ens rodeja.Veig el segell de Déu en la llum i l'escalfor natural del sol, en la verdor del fullatge dels arbres, en el somriure d'un nen agafat a la mà de la seva mare; llavors penso en Sant Francesc d'Assís. Ell pregava amb aquestes paraules; “Lloat siguis Senyor per la nostre germana lluna, i pels nostres germans els estels. Lloat siguis Senyor pels nostres germans el vent i l'aire”. Tot ens ve del Senyor, tant el bon temps com el temps ennuvolat.
Si m'adono d'això, el meu pensament pels carrers, serà una pregària de fe, veient el segell de Déu en cada cantonada de la meva vida.