S’han acabat totes les festes i hem anat tornant a la
normalitat de sempre, una normalitat dita entre cometes, ja que ahir mateix vam
saber per les notícies, la xifra tan gran de persones que en aquests moments
estan dormin pels carrers de Barcelona. Tres mil éssers humans que degut a
aquesta crisi tan desmesurada de falta de treball, la seva vida personal ha quedat
restringida a trobar un caixer disponible on poder passar les crues nits de l’hivern.
I mentre
des de les altes esferes ens estan dient
que aquesta crisi s’està acabant, que ja es veu la llum al fons del túnel,
milers de persones no tenen un sostre per viure dignament amb les seves
famílies, o és el cas d’altres que tenen d’anar al llit sigui l’hora que sigui
per resguardar-se del fred, ja que els ha sigut
impossible pagar el rebut de la llum.
Malgrat
aquesta situació tan caòtica, l’esperança no la podem perdre, i jo crec que l’hem
de posar en aquest Jesús tant petit i a la vegada tan gran, que tots hem estat
adorant aquests dies i que el seu miracle de Nadal sigui aquesta ajuda especial
a les persones que degut a la seva situació social, puguin crear llocs de
treball dignes i respectables, per a tota aquesta gent que tant malament ho
està passant i d’aquesta manera, sí que es podrà dir, “que ja es veu la llum al
fons del túnel”.
I també
penso que hem de donar gràcies a Nostre Senyor, per tanta solidaritat i amor de
tantes persones, que s’estan compromeses
en ajudar al proïsme, des del voluntariat de Caritas, Creu Roja,
associacions d’ajuda al necessitat, plataforma de desnonats i tantes altres,
incloses les famílies en qué tants avis amb les seves petites pensions ajuden als
fills i nets a tirar endavant i a no caure en la desesperació.
Demanen
a Nostre Senyor que aquest any sigui una mica millor per a tothom i molta gent
pugui respirar una mica més tranquil·la.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez