El meu pensament
aquesta setmana és per a totes
aquelles persones que han perdut al llarg de l’any quelcom familiar estimat, i
que acostant-se aquestes festes tan entranyables de Nadal, l’enyorança i el
record d’aquell ésser humà amb el qual van compartir tantes vivències, es fa
moltes vegades dur i molt difícil.
Malgrat tot això, Nadal és aquí, i Jesús torna
a néixer en aquell humil pessebre des del qual ens vol donar tot l’amor i
esperança per tot el dolor que es pugui sentir en aquests moments. Jo penso que
aquest naixement del Fill de Déu serveix pels creients i pels que diuen que no
ho son.
Pels
creients, perquè només aquesta imatge familiar de Josep i Maria amb el nen
entendreix el cor, i el record d’aquella pèrdua familiar es transforma en fe,
al pensar que estan al costat de Jesús i que si Déu vol algun dia, d’una manera
o altre ens tornarem a trobar amb ells.
Pels
que diuen que no creuen, també jo penso que la llum d’aquest pessebre els
arribarà a dins del seu cor, doncs de la mateixa manera que Jesús va morir per
tots els homes, sense distinció de cap mena, també neix per tota la humanitat,
i està al costat de tots, il·luminant el seu camí, i fent de moltes persones
instruments d’Ell mateix, com poden ser les teràpies de grup, els
acompanyaments en el dol, tot això ens ajuda a entendre que la mort forma part
de la vida i que per molt dolorós que sigui el record de tantes persones
estimades, sempre estaran en el nostre cor, i de ben segur que totes elles
voldrien que passessin el Nadal molt bé,
tenint amor entre tots nosaltres i esperança en un futur millor. Nadal sempre
porta un petit miracle i aquest miracle es produeix cada any en el cor de cada
u de nosaltres.
Bon
Nadal i fins aviat.
Mª. Carme Giménez
