S’acosta Nadal, i com cada any les llums, els arbres
nadalencs i els pessebres, junt amb tota l’ornamentació d’aquestes festes ens omplen els aparadors de
les botigues donant pas així, a la gran festa tant esperada com és el naixement
de Jesús.
Si
preguntem a molta gent, que és per ells el Nadal, hi ha una resposta molt
comuna i rutinària. uns diuen:- és el dia en que ens reunim tota la família, i
fem un gran dinar i també cantem, ja que la tradició diu que s’han de cantar
nadales, i després de dinar amb una bona copa de cava engeguem els cants.
D’altres
amb cara enfadada: són unes festes que ja voldríem que haguessin passat, una
despesa molt gran i la feina que hi ha després a pagar les targetes al gener. I
per últim hi ha altres que diuen que Nadal per ells és molt trist, doncs els
pares ja han mort, o els falta algun familiar molt estimat i la taula de Nadal
sense ells no fa il·lusió i no tenen ganes de celebrar res.
I
llavors el meu pensament vola cap a un reportatge que va sortir per la “tele”,
a on es veia un menjador social en el dia de Nadal i a on moltes persones que
no podien comprar menjar per aquest dia tant senyalat, gaudien de un dinar
excepcional, a on tots es sentien família, en aquella taula tant gran i a on
uns voluntaris plens de la llum de Jesús, els donaven el caliu que tots ells
necessitaven ; un veritable Nadal a on el que més predominava era l’amor i la solidaritat envers aquests
germans nostres, que tant necessiten de tots nosaltres. Aquests voluntaris així
ho han entès i deixant taules de Nadal
familiars, potser també compres inútils i posant tota la il·lusió en el Fill de Déu, han fet de un grup de
persones que no es coneixien, una veritable família que allà en aquell menjador
celebren tots junts el Naixement de Jesús.
Ja ho
veieu! Sempre hi ha quelcom per fer, malgrat sigui Nadal, la feina no s’acaba
mai al costat de Jesús.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez