Estic molt contenta pensant en aquest passatdiumenge,
en el que vàrem celebrar el dinar de germanor de la nostra comunitat, i en el
que una vegada més, la companyonia el
trobar-se bé uns amb els altres i el poder compartir junts cants i paella ens
ha carregat a tots d’aquesta pila de bones intencions, que tenim cada un de
nosaltres dins del cor, i que ens ajuda en el dia a dia a fer una mica millor
totes les activitats de la nostra vida; i sobre tot ens ha fet adonar que a
part de la família de sang que tots tenim a casa, en tenim un altra que és la
nostra comunitat i a la que estimem molt i amb la qui ens reunim totes les
setmanes per lloar a Nostre Senyor i celebrar junts l‘Eucaristia, record d’aquesta
Pasqua que acabem de celebrar i en la que tots estem molt contens, i repetim
amb alegria, la paraula tan bonica com és Al·leluia, Al·leluia.
Seguir
a Jesús no és fàcil, però és tan gran i tant meravellós, que no es troben les
paraules per expressar-ho. Nosaltres no el podem seguir com ho feien el
deixebles i tota la gent que el coneixien, llavors en aquell temps, tots
corrien i s’apinyaven al seu voltant per tocar-li la túnica, per estar a prop d’ell
i escoltar tot el que deia i segurament mirar d’adaptar-ho a les seves vides.
I llavors
jo penso en lo maco que seria, que també nosaltres correguéssim en multitud per
entrar a l’Església, per estar a prop del Sagrari, per poder escoltar les
lectures, el salm i la seva Paraula a través del Mossèn, i el més important de
tot, perquè això que haguéssim sentit, donés sentit a la nostra vida, de la que
ens parla moltes vegades Sant Pau i que només hi arribarem, quan coneguem de
veritat aquest amor de Crist, que nosaltres avui i ara l’hem de trobar en tots
els nostres germans, que són tots ells “el proïsme universal”.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez