Moltes vegades, sentim a persones molt grans que es
queixen, ja que degut a les seves limitacions es veuen inútils, i els dóna la
sensació que ja ho han fet tot en aquest món i també en molts dels seus moments
de baixa forma, pensen que Nostre Senyor ja els podria venir a buscar.
Doncs
bé, avui penso que puc explicar un petit fet, que pot ajudar a pensar a molts
dels nostres majors, de que mentre estem en aquest món, Jesús sempre ens té
preparada una petita tasca per cada un
de nosaltres, només li hem de demanar que ens ajudi a descobrir-la.
Ahir
va començar un servei de voluntariat d’un noi amb cadira de rodes, amb
limitacions personals psíquiques i físiques, però com a tots els éssers humans,
Nostre Senyor li ha donat un petit do, perquè també ell pugui complir la seva
missió en aquest món nostre. Aquest noi treballa a FUPAR i sap jugar molt bé a
escac i com que l’edifici de FUPAR és veí de la residència d’avis “Torres
Falguera”; cada dimarts un avi que allà
i viu i també és un gran amant del escac, rebrà la visita d’aquest jove, i
malgrat ser molt gran un d’ells i malgrat estar incapacitat l’altre, s’han
trobat tots dos amb un servei d’acompanyament mutu, i a on ahir que va ser el
dia que van començar, s’ho han passat d’allò més bé, i també a la vegada donant
un testimoni vital en aquest món que ens envolta i en que submergits tots
plegats en l’amor de Jesús, només fa falta que ens adonem de les petites coses
que podem fer cadascú per ajudar al proïsme, i n’estic segura que fent una mica de silenci interior cada
dia, sentirem en aquest temps de quaresma la veu inconfusible de Nostre Senyor
que sempre està al costat de tots.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez