Quantes vegades hem tingut la sensació de que els
joves d’avui dia passen de moltes coses per no dir de tot, i només els
interessa estar davant de l’ordinador o
de qualsevol maquineta de moda, que els ajuda a aïllar-se de la gent i a fer-se un món nou, tancat i
solitari en el que sobren les persones i
els diàlegs cara a cara.
Doncs
bé, el darrer fi de setmana he pogut comprovar, que la nostre joventut no és
com la majoria de la gent s’hi imagina; és cert que són amants dels ordinadors
i dels mòbils, però estimen, estimen i tenen grans valors d’humanitat i
solidaritat i quan algú els necessita saben estar al seu costat, són els joves
del segle XXI i a tal lloc els hem de situar i també si els volem entendre, ens
hi hem de situar també nosaltres.
El
dijous dia 7 de Març va morir l’Alex, un noi de 13 anys, alegre, fort, bon
estudiant i molt amic dels seus amics; ho vàrem poder comprovar molt bé el
dissabte dia 9 a l’hora del seu enterrament. Un virus incontrolable va fer que
en unes hores el seu cos deixes de respirar i així molt calladament es va
trobar a la casa del Pare, a on de ben segur, Jesús el deuria abraçar
inundant-lo d’amor i de llum, uns factors
que l’acompanyaran sempre.
L’Alex
se’n va anar també ple d’amor; el dels seus pares que ja per sempre el portaran
en el seu cor, el amor de tota la família i el amor de cents de companys, que
estaven allà plens de dolor per el seu comiat, però malgrat les llàgrimes i la
pena, una gran pau surava en el ambient i des de allà on sigui l’Alex, la força
d’aquest Jesús que mai ens abandona, encara que moltes vegades nosaltres com a éssers humans ens
costa d’entendre els seus camins, ajudarà a aquests pares a seguir el seu camí
fins el dia en que tornaran a retrobar-se, i podran comentar tots junts aquest
testimoni de tants nois i noies que el van acomiadar amb flors a les mans, amb
llàgrimes als ulls i amb el cor ple d’amor, per un amic que des de el cel
vetllarà per a tots ells.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez