Aquesta setmana amb una gran satisfacció, ens hem anat trobant tots els diferents grups de la nostra comunitat amb el Sr. Bisbe, “el nostre pastor en la fe”, successor d’aquells apòstols que fa més de dos mil anys van començar la seva predicació, després de la Resurrecció de Jesús. Ha sigut una experiència molt edificant, el haver-nos pogut trobar amb els Bisbes, i sentir-los propers; jo crec que això és molt important, tant per els fidels com per ells mateixos com a Bisbes, doncs és molt interessant veure totes les activitats que es fan a cada parròquia i d’aquesta manera poder fer un anàlisi i una conclusió de tota la feina que molta gent està fent amb molta il-lusió i bona voluntat.
També impressiona el pensar que després de dos mil anys, ens continuem reunint en nom de Jesús, el volem continuar seguint, i encara que fallem moltes vegades com a éssers humans que som , les ganes de estar sempre en Jesús no ens falten , i per això ens agrada estar amb la comunitat, seguir junts treballant en equip, i sobre tot ajudar-nos en tot el que puguem uns als altres, tal com Jesús ens demana cada dia en el interior del nostre cor.
Per això en aquesta setmana tant plena d’encontres i d’amistat compartida, trobo que és important remarcar aquestes petites coses, que a vegades perquè les sentim tant, no hi parem l’atenció i la importància que tenen, com són: L’amistat compartida, el treball en equip responsable i ben fet, i estimar-nos uns als altres per fer de la nostra comunitat una autèntica família eclesial.-
Gràcies Senyors Bisbes per haver-nos acompanyat.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez