L’altre dia, en la homilia de la missa, Mn. Joan ens va parlar del perdó i de com hem de saber perdonar i oblidar, perquè si no oblidem, no perdonem de veritat, i per això ens va fer reflexionar sobre el “Parenostre”, ja que a vegades quan el recitem, no ens adonem realment del que diu, i el que diu és molt important referint-se al perdó.
I pensant en tot això m’ha vingut a la memòria un altre fet que en moltes ocasions tampoc ho pensem gaire; i és el fet de que Jesús va morir per tota la humanitat i no va fer diferències de lloc de naixement, de religió o de color de pell; i l’única explicació és aquest amor insuperable que com a Fill de Déu i germà nostre Jesús té per tots els homes i dones.
I llavors jo em pregunto: si tots som germans, - que fan entre ells els bons germans?- jo crec que els bons germans es respecten uns als altres, tots fan la seva vida, però quan es necessiten s’ajuden en totes les seves necessitats, es fan bona cara, i no jutgen ni criminalitzen la manera de pensar i de creure de cadascú.
Moltes persones grans, en les feines de la casa no volen que els ajudi ningú que no sigui del país, tenen com una por a lo desconegut, a les diferents costums i cultures, i moltes vegades també a les maneres de vestir. Però si ho rumiem bé, tots som iguals, tots necessitem treballar per viure, per mantenir la família, per poder pagar el lloguer, menjar i vestir, en definitiva tots fem exactament el mateix però amb una gran diferència amb tots el qui són de fora. Ells han marxat del seu país i molts han anat a mils de km. lluny per trobar una vida millor, i moltes vegades es troben amb moltes portes tancades, simplement perquè els veiem diferents.
I com ens passa amb el “Parenostre” que no fem moltes vegades el que diem, tampoc rumiem en molts moments de la nostra vida que tots som germans, i que molt aviat tornarem a celebrar aquest gran misteri, on Jesús va patir el martiri de la Creu per tots nosaltres, i a on la seva resurrecció ens ha de servir a tots per ressuscitar a l’amor, a la simpatia i a la fraternitat envers als qui més ens necessiten en aquests moments de crisi, i a on les seves famílies estan molt lluny per poder-les ajudar.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez