Avui al escriure aquest pensament de la setmana, ho faig amb molta alegria i amb un bon gust d’amistat i companyonia, al recordar el dia de germanor de la parròquia amb la tradicional paella, on un any més ens varem reunir tots amb un únic fi, “el de estimar-nos tots tal com Jesús vol que ho fem”.
Felicito de tot cor, a tota la gent del centre parroquial, que com sempre no miren ni les hores ni el temps, per preparar-ho tot, i perquè tothom es sentis còmode i passi un dia d’allò més bo.
Per això amb aquestes ganes d’esser bons acollidors i amb molta simpatia i caritat humana, van fer seure al nostre fill minusvàlid i amb cadira de rodes en una punta de la taula, perquè la cadira entrés bé; i també amb la mateixa caritat humana, van fer que tot un grup de joves, per altre part companys del nostre fill, puguessin asseure’s junts i gaudir d’aquest dia a la vegada que ens contagien a tots amb els seus somriures i també amb el seu servei, ja que quan es va acabar tot, van ésser els primers en agafar la escombrar i deixar-ho tot net “com una patena”.
Jo crec que això es l’amor que Jesús vol que ens tinguem uns amb els altres. A l’Església tots som iguals, es ben cert, però a Nostre Senyor també li deu agradar que comprenguem aquests fets especials i als qui “ Ell” estima molt. Els organitzadors de la paella ho van entendre i jo els hi dono de tot cor les gràcies per la seva gentilesa i el seu amor als qui més ho necessita’n.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez