
Per la majoria d’aquesta gent el seu Nadal son les compres i passar-se moltes hores dins les tendes i també preparar tots els dinars i convidar-hi tots els parents, els quals moltes vegades no es veuen en tot l’any. Però la realitat del Nadal no és això; la realitat del Nadal, és que un altre any torna a néixer Jesús, neix en un portal de qui sap a on, a lo millor es un nen del tercer món, a lo millor el tenim entre nosaltres i com que no te casa perquè els seus pares no poden pagar l’hipoteca neix en qualsevol racó de la ciutat.
La gran tragèdia es que no el reconeixem, passem de llarg, estem massa ocupats en les nostres compres de Nadal i no tenim temps de conversar amb aquella família que te un problema molt greu, estar al carrer perquè el banc s’ha quedat amb la seva casa, i no saben a on viuran quan neixi el seu fill. I llavors penso en el Sagrari de l’Església a on Jesús ens espera a tots, i ens espera amb les mans obertes perquè li deixem els nostres obsequis de Nadal, com van fer els Mags d’Orient. La diferència esta en que Jesús no vol regals dels grans magatzems, vol els regals que Ell ens va ensenyar:- Estimar el proïsme amb tanta força, que tot aquest amor es transformi en servei, en simpatia, en calor humà capaç de compartir amb aquests germans que moltes vegades ignorem, perquè tenim molta pressa i molta feina per celebrar “el no se que”, que es el que jo crec que s’ha de dir quant deixem a Jesús de banda i ens perdem dins del món com un vaixell a la deriva en una gran tempestat.
Demanem a Déu Nostre Senyor amb tot el cor, que ens doni la seva saviesa per saber anar per el món i descobrir d’aquesta manera el veritable Nadal.