
Tots ahir varem esser al costat del Papa, uns a Barcelona fent pinya als voltants de la Basílica i els altres a casa veient la televisió, però a la vegada ens sentíem molt aprop d’Ell. El rostre del Papa va estar somrient tota l’estona, i reflectia en la seva cara tendresa i amor cap a tota la gent, especialment als nens.
Jo crec que hem de veure en el Papa el successor de Pere, i la nostre obligació com a cristians es pregar molt per a Ell, perquè Jesús l’il-lumini en totes les seves decisions, doncs com a ésser humà que és, també necessita de les pregàries personals de tots nosaltres. La seva funció de responsabilitat de cap de l’Església no es fàcil; faci el que faci sempre rebrà critiques d’una part de la societat, siguin creients o no ho siguin.
Ahir, estic segura que el seu desig hauria sigut baixar d’aquell cotxe i poder integrar-se en mig del poble. La seva cara ho reflectia, tenia ganes de parlar amb la gent, amb tota la gent senzilla, gent de parròquia, de col-lectius i de tants racons del país que van anar a veure’l; però com sempre passa, el protocol, les mides de seguretat i tants i tants impediments ho fan impossible. De totes maneres el cor de tots els creients va ésser amb Ell, i les nostres pregàries arribaran a Jesús i Ell l’ajudarà sempre a portar aquesta tasca tant impressionant i a la vegada tant meravellosa, com es la nostra església, formada per tots els seguidors de Jesucrist. Els cristians d’abans, d’ara i del futur.
“Que Nostre Senyor ens ajudi a tots”
Fins aviat.