Avui el meu pensament es per al nostre Papa Benet XVI, on en el dia d’ahir el varem tenir entre nosaltres, beneint aquesta obra tant meravellosa que ens va deixar Gaudi, com es el “Temple de la Sagrada Família” i deixant així una catequesi oberta al món, amb una evangelització que a traves del art arribi a tothom i a la vegada amb una generositat extraordinària al dedicar a Déu la seva vida per mitjà del do que el Ser suprem li va concedir, com va ser aquesta arquitectura tant perfecta.
Tots ahir varem esser al costat del Papa, uns a Barcelona fent pinya als voltants de la Basílica i els altres a casa veient la televisió, però a la vegada ens sentíem molt aprop d’Ell. El rostre del Papa va estar somrient tota l’estona, i reflectia en la seva cara tendresa i amor cap a tota la gent, especialment als nens.
Jo crec que hem de veure en el Papa el successor de Pere, i la nostre obligació com a cristians es pregar molt per a Ell, perquè Jesús l’il-lumini en totes les seves decisions, doncs com a ésser humà que és, també necessita de les pregàries personals de tots nosaltres. La seva funció de responsabilitat de cap de l’Església no es fàcil; faci el que faci sempre rebrà critiques d’una part de la societat, siguin creients o no ho siguin.
Ahir, estic segura que el seu desig hauria sigut baixar d’aquell cotxe i poder integrar-se en mig del poble. La seva cara ho reflectia, tenia ganes de parlar amb la gent, amb tota la gent senzilla, gent de parròquia, de col-lectius i de tants racons del país que van anar a veure’l; però com sempre passa, el protocol, les mides de seguretat i tants i tants impediments ho fan impossible. De totes maneres el cor de tots els creients va ésser amb Ell, i les nostres pregàries arribaran a Jesús i Ell l’ajudarà sempre a portar aquesta tasca tant impressionant i a la vegada tant meravellosa, com es la nostra església, formada per tots els seguidors de Jesucrist. Els cristians d’abans, d’ara i del futur.
“Que Nostre Senyor ens ajudi a tots”
Fins aviat.
Tots ahir varem esser al costat del Papa, uns a Barcelona fent pinya als voltants de la Basílica i els altres a casa veient la televisió, però a la vegada ens sentíem molt aprop d’Ell. El rostre del Papa va estar somrient tota l’estona, i reflectia en la seva cara tendresa i amor cap a tota la gent, especialment als nens.
Jo crec que hem de veure en el Papa el successor de Pere, i la nostre obligació com a cristians es pregar molt per a Ell, perquè Jesús l’il-lumini en totes les seves decisions, doncs com a ésser humà que és, també necessita de les pregàries personals de tots nosaltres. La seva funció de responsabilitat de cap de l’Església no es fàcil; faci el que faci sempre rebrà critiques d’una part de la societat, siguin creients o no ho siguin.
Ahir, estic segura que el seu desig hauria sigut baixar d’aquell cotxe i poder integrar-se en mig del poble. La seva cara ho reflectia, tenia ganes de parlar amb la gent, amb tota la gent senzilla, gent de parròquia, de col-lectius i de tants racons del país que van anar a veure’l; però com sempre passa, el protocol, les mides de seguretat i tants i tants impediments ho fan impossible. De totes maneres el cor de tots els creients va ésser amb Ell, i les nostres pregàries arribaran a Jesús i Ell l’ajudarà sempre a portar aquesta tasca tant impressionant i a la vegada tant meravellosa, com es la nostra església, formada per tots els seguidors de Jesucrist. Els cristians d’abans, d’ara i del futur.
“Que Nostre Senyor ens ajudi a tots”
Fins aviat.