Avui per circumstàncies personals he passat unes hores en un hospital, rodejada d’unes persones a les que com jo s’havien de sotmetre a les mateixes proves mediques. –No érem gaires, solament un grup de sis persones, i el més curiós de tot això es que entre tots nosaltres es va crear com una comunió de simpatia i de sincronització; i es que teníem un punt en comú, “la mateixa malaltia” amb els seus problemes i les seves anècdotes que va aconseguir un lligam afectuós estre sis persones de pobles diferents i que no ens havíem vist mai.I llavors es quan penso en moltes homilies de Mn. Joan en les que ens parla de “la comunió dels sants”. I fent volar el meu pensament, penso en l’Església, en aquest punt en comú que allà hi tenim i que és ni més ni menys que el mateix Jesús viu en l’Eucaristia, el qual representa la comunió més gran que pot existir entre tots nosaltres i que mica en mica anem fent més forta quan ajudem, quan estimem, quan visitem als malalts, quan expliquem la vida de Jesús als infants.
Per això jo crec que de cada homilia, s’aconsegueix un fruit en el nostre pensament, i en aquesta ocasió ha sigut “la comunió dels sants” que siguem on siguem hem de procurar que sempre existeixi.
Fins aviat.