Avui pensant en aquest passat mes de Juliol on els accidents, les desgràcies i les moltes penúries que passa tanta gent, m'ha donat la visió de dues situacions en la nostra societat; una de positiva i una de negativa. La negativa és tota aquesta acumulació de problemes tan greus degut a la mala sort , o deguts per la falta de treball, causa atenuant de no poder pagar la hipoteca, de no arribar a final de mes, per no poder comprar menjar i la por a l'arribada del mes de setembre i tenir que comprar roba, sabates i llibres per al nou curs i no saber com fer-ho.La majoria no ho expliquen, ni van als serveis socials, se senten avergonyits ja que mai s'havien trobat en una situació semblant, i procuren arreglar el seu problema amb l'ajut dels pares o altres familiars.
L'altre situació “la positiva” comença en el moment que ens trobem alguna persona coneguda i que després de explicar tot el greu problema que li esta succeint, acaba dient.- “Avui he anat a l'Església, he posat un ciri i he demanat a Déu que m'ajudi en aquesta situació”. I llavors aquí veig clarament la part positiva; sí aquesta persona feia temps que no feia pregària, que no entrava en una església i que estava com adormida de la seva vida espiritual; aquesta situació tan lamentable la pot fer adonar que només Déu Pare ens pot ajudar quan veritablement ho necessitem. No li donarà el diner per a final de mes, però jo crec, que li donarà la pau i la serenor per veure un camí per sortir de la seva cuita i sobre tot per adonar-se que per nosaltres mateixos no podem fer res necessitem de l'ajut del Nostre Pare del Cel que sempre ens esta esperant i mai ens tanca la porta, per molt grossa que l’hàgim feta.
Fins aviat.