En aquest moment el meu pensament esta centrat en aquest accident tan desafortunat del parc de atraccions del Tibidabo i a on malauradament una noia de quinze anys ha perdut la vida. Tot es va produir en un instant, i en un instant totes les seves il.lusions i projectes de futur han quedat tallats per sempre i s'haurà trobat de cop en l'altre vida, deban d'aquest Déu d'amor i Pare Nostre, el qual de ben segur l'haurà acollit amb els braços oberts.Tot això em fa rumiar, i crec que a tots vosaltres també, en que el pas d'aquesta vida a l'altre el podem tenir en qualsevol moment, encara que sempre pensem “que son els altres els que moren” però no és així, la mort forma part de la vida i per tant jo no li diria mort, li diria “traspàs a la vida plena”, a la llum d'aquest Déu ple d'amor, que va donar-se per tots nosaltres i d'aquesta manera fer possible la meravella de gaudir per sempre de la companyia de Nostre Senyor.
Que en aquest estiu i en aquest temps de vacances , on tenim més hores per pensar, sapiguem veure el que té realment valor i el que no en té ; moltes vegades ens preocupem per bajanades- “jo la primera” i no sabem mirar a través dels ulls de Jesús on realment es veu la manera de aconseguir aquest regne de Déu que n'estic segura que comença ja, aquí a la terra.
Provem-ho? A lo millor ho podem aconseguir.
Fins aviat.