En aquest moment en que començo a escriure aquest pensament, em ve a la memòria el somriure i l’alegria de una colla d’avis, amb els quals varem celebrar ahir a la tarda la festa de final de curs dels voluntaris de caritas de la gent gran. Com cada any va ser una festa familiar i molt entranyable, on hi havia en el ambient tot l’amor i l’amistat de totes aquestes persones que la seva il-lusió es esperar el dia de la setmana en que la persona voluntària arriba a buscar-los, per anar a passeig, o simplement conversar una estona per poder explicar una mica de la seva vida i de les seves necessitats de cada dia.Al dir que va ser una festa familiar, es perquè jo crec, que entre tots formem una família, “la família dels cristians”, i ho varem celebrar al centre parroquial que pertany a l’Església, la nostra casa comuna i on els mossèns ens van acompanyar i com sempre ens van donar el caliu i l’amistat com a bons apòstols que son de Jesús, i als que nosaltres agraïm de tot cor el recolzament i companyonia que rebem de tots ells.
Varem berenar tots junts i també les cançons no hi varen faltar, i així varem mirar d’aconseguir entre tots el que ens va dir Jesús en aquell manament tant important que diu: “Aquest és el meu manament, que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”. Demanem tots plegats a Nostre Senyor saber fer extensiu aquest amor, també fora de l’Església a molta gent que per desgràcia viu aïllada d’aquesta pau i felicitat que només es pot trobar al costat de Jesús.
Fins aviat.