dissabte, 12 de juny del 2010

DÉU, ES DÉU DE VIDA

Avui dia, en que tan es parla de la llibertat de decisió, en que sembla que tothom sigui propietari de la mateixa naturalesa, i en que malauradament, molta gent viu prescindint totalment de Déu i de les seves lleis; aconsellant a les persones qui pot viure o deixà de viure, i l’avortament es converteix per molta gent en una cosa natural, que si s’ha de fer es fa; dons malgrat tot això, avui el meu pensament va dirigit cap a una noia que es diu Gemma. Tinc l’ocasió cada dia de veure-la una estona, en un centre de discapacitats de la nostra ciutat, i la vitalitat, l’alegria i les ganes de viure que ens transmet només em fa dir una cosa.- “Te tot el dret de viure i de fer viure a tots els qui la coneixem.”
La Gemma t’explica cada dia que fa sol, o que plou, però sempre esta contenta. Quant fa sol li agrada perquè pot passejar en el jardí de la residència on viu actualment. També li agrada la pluja, perquè pot anar sota el paraigua i això es molt divertit. Esta contenta perquè l’hi han posat una brusa de color vermell i es sent molt bonica i també es sent molt feliç.
Ella esta en una residència durant tota la setmana, perquè els seus pares son molt grans, però el fi de setmana el passa amb ells i ella els estima molt. Es amiga de tothom i sense saber-ho ni ella mateixa et va transmetent tot el que Jesús vol que fem. “Demostrar l’alegria, l’estimació, l’amor a la vida i a la natura i més ganes de viure que molta gent ja voldria tenir”.
Gracies Gemma per haver nascut, per ser amiga meva, per tenir aquesta vitalitat i aquesta alegria que Jesús t’ha donat i que tu transmets als altres; estic segura que si molts dels qui decideixen les lleis et coneguessin les fa-rient enrere.
Tothom te dret a la vida i a poder compartir-la amb tots els seus amics.
Fins aviat.