GAUDIR LA NATURA

-Que bonic, quant penso, en les muntanyes tan verdes, i plenes de vida, il-luminades per els raig del sol, que van acompanyats d’aigua de pluja, transparent i freda regalimant per totes bandes i també de l’olor de l’herba fresca dels prats, la qual dona pas, a una pau tan gran, que tot el grup que érem allà aquest passat dissabte, varem dir com en l’Antic Testament, de fer unes cabanes i gaudir d’aquella meravella de la natura per sempre més!
-Això va ser l’excursió de fi de curs de totes les catequistes veien el naixement del riu Cardener a la Coma.
Donem gracies a Nostre Senyor, per aquest dia tan bonic en el que varem tenir l’oportunitat de visitar un parell d’Esglésies de poble, autèntiques joies del nostre país.
Desprès de celebrar l’Eucaristia en la intimitat del petit grup que varem anar-hi; Jesús ens va donar la força i l’alegria per continuar gaudint d’aquell esplèndid dia, el qual de ben segur ens serà de molt ajut per tenir idees noves i molta il-lusió per transmetre a tots els infants i adolescents de la nostra catequesi (sempre amb l’ajut de Jesús) la proclamació de l’Evangeli, l’únic camí que ens porta a la veritable vida.
Fins aviat.

SOM UNA FAMÍLIA

En aquest moment en que començo a escriure aquest pensament, em ve a la memòria el somriure i l’alegria de una colla d’avis, amb els quals varem celebrar ahir a la tarda la festa de final de curs dels voluntaris de caritas de la gent gran. Com cada any va ser una festa familiar i molt entranyable, on hi havia en el ambient tot l’amor i l’amistat de totes aquestes persones que la seva il-lusió es esperar el dia de la setmana en que la persona voluntària arriba a buscar-los, per anar a passeig, o simplement conversar una estona per poder explicar una mica de la seva vida i de les seves necessitats de cada dia.
Al dir que va ser una festa familiar, es perquè jo crec, que entre tots formem una família, “la família dels cristians”, i ho varem celebrar al centre parroquial que pertany a l’Església, la nostra casa comuna i on els mossèns ens van acompanyar i com sempre ens van donar el caliu i l’amistat com a bons apòstols que son de Jesús, i als que nosaltres agraïm de tot cor el recolzament i companyonia que rebem de tots ells.
Varem berenar tots junts i també les cançons no hi varen faltar, i així varem mirar d’aconseguir entre tots el que ens va dir Jesús en aquell manament tant important que diu: “Aquest és el meu manament, que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”. Demanem tots plegats a Nostre Senyor saber fer extensiu aquest amor, també fora de l’Església a molta gent que per desgràcia viu aïllada d’aquesta pau i felicitat que només es pot trobar al costat de Jesús.
Fins aviat.

DÉU, ES DÉU DE VIDA

Avui dia, en que tan es parla de la llibertat de decisió, en que sembla que tothom sigui propietari de la mateixa naturalesa, i en que malauradament, molta gent viu prescindint totalment de Déu i de les seves lleis; aconsellant a les persones qui pot viure o deixà de viure, i l’avortament es converteix per molta gent en una cosa natural, que si s’ha de fer es fa; dons malgrat tot això, avui el meu pensament va dirigit cap a una noia que es diu Gemma. Tinc l’ocasió cada dia de veure-la una estona, en un centre de discapacitats de la nostra ciutat, i la vitalitat, l’alegria i les ganes de viure que ens transmet només em fa dir una cosa.- “Te tot el dret de viure i de fer viure a tots els qui la coneixem.”
La Gemma t’explica cada dia que fa sol, o que plou, però sempre esta contenta. Quant fa sol li agrada perquè pot passejar en el jardí de la residència on viu actualment. També li agrada la pluja, perquè pot anar sota el paraigua i això es molt divertit. Esta contenta perquè l’hi han posat una brusa de color vermell i es sent molt bonica i també es sent molt feliç.
Ella esta en una residència durant tota la setmana, perquè els seus pares son molt grans, però el fi de setmana el passa amb ells i ella els estima molt. Es amiga de tothom i sense saber-ho ni ella mateixa et va transmetent tot el que Jesús vol que fem. “Demostrar l’alegria, l’estimació, l’amor a la vida i a la natura i més ganes de viure que molta gent ja voldria tenir”.
Gracies Gemma per haver nascut, per ser amiga meva, per tenir aquesta vitalitat i aquesta alegria que Jesús t’ha donat i que tu transmets als altres; estic segura que si molts dels qui decideixen les lleis et coneguessin les fa-rient enrere.
Tothom te dret a la vida i a poder compartir-la amb tots els seus amics.
Fins aviat.

BONES VACANCES

Després de tot un curs ple d’il-lusions, i de temes evangèlics i a vegades també de crits i de rialles al costat d’aquests infants tan entranyables i tan estimats per tots nosaltres; hem arribat a la última setmana de la catequesi i això vol dir que la vitalitat i la alegria de tots aquests petits donarà pas a la pau i la tranquil-litat de les vacances.
Per això jo crec, que tot aquest temps d’esbarjo ens va bé a totes les persones, per planificar les nostres activitats, i procurar de millorar amb tot allò que moltes vegades, la nostra debilitat humana ens fa fallar en moltes coses. A la llum de la fe, podem descobrir la pròpia debilitat i esperar-ho tot de Déu. Walter Kasper va escriure: “Per els sinòptics, la fe és un coneixement de la pròpia incapacitat i la confiança en el poder diví, que actua a traves de Jesús”.
“El creient no espera res de sí mateix, ja que tot ho espera del Senyor”. I jo crec que en aquesta confiança hem d’estar per començar el proper curs, i amb ganes de millorar en tot. Gracies també, al “Gran aplec de l’Esperit” que varem tenir a la nostra ciutat el dia de Pentecosta i que ens ha deixat un vent especial, on la força de l’Esperit Sant actuarà en tots nosaltres, per saber servir i estimar de veritat a tots els nostres germans.
Fins aviat.