UN TESTIMONI DE VIDA

Avui amb una satisfacció i alegria indescriptible, penso en la missa d’ahir per la tarda vespre a on tota una família van portar a l’Església una nena molt petita, feia poc que havia nascut i la van portar per agrair-li a Nostre Senyor aquest regal tan gran, com és el d’una vida. Darrere queden els problemes i totes les trifulgues que es puguin tenir en el dia a dia, l’important és aquesta vida tan petita que el nostre Creador a través de nosaltres com a instruments seus ens ha donat.

            I allí estaven tots ells, en senyal i testimoni davant el món sencer de què quan neix un petit nadó, és una de les joies més gran que puguem tenir en  la nostre existència.

            Va ser un testimoni molt bonic en el que totes les persones que estàvem allí de ben segur que ho vàrem agrair de tot cor, ja que poder contemplar aquella petita a la qual van portar amb tanta il·lusió davant Nostre Senyor, és una joia que no es veu cada dia.  Donem gràcies a tots ells per aquest testimoni i demanem de tot cor a Jesús, que ajudi a moltes persones que potser no ho tenen tan clar, que el pitjor en lloc de llum tenen pors, neguits i que nosaltres no podem jutjar, només podem estimar i ajudar en el que bonament puguem, i el millor amb l’ajut de Jesús aquestes pors es poden transformar en esperança, si no girem l’esquena a molta gent que potser necessiten per part nostra d’una mirada afectuosa, amable sense retrets, per saber també un dia valorar la vida en tota la seva dimensió, i que el nostre creador ens ofereix a cada moment.

            Fins aviat.

                                                                                               Mª. Carme Giménez