LA NOSTRA COMUNITAT ENVOLTADA PER JESÚS

Avui penso amb un amor especial en tota la meva comunitat parroquial, i crec que l’hem d’estimar molt perquè és la nostra família, no de sang però sí d’unió, contacte i fe en Jesús i en la seva Església; som una família que ens trobem  cada setmana, i uns quants els que podem, ens trobem cada dia en aquella hora de la tarda a on tots junts davant el Sagrari compartim una Eucaristia entranyable que n’estic segura ens fa molt de bé a tots.

            Llavors anem cap a casa, i Jesús també està allà, envoltant tot l’ambient, acompanyant-nos en les nostres vides, plenes d’inseguretats, fracassos i també de moltes alegries, tot això ens fa entendre que no estem sols i que Jesús sempre el tenim en totes les activitats del dia a dia.

            Quan el meu fill Damià va néixer  i el vàrem veure tan malament, el coratge i la força que va sortir de dins nostra, només podia ser obra de Jesús que envoltava tot l’ambient,  la seva presència ens va ajudar a tirar endavant amb esperança i amb la mateixa alegria dels pares que han tingut un fill sa i estant molt contents. De tot això fa quaranta-tres anys, però gràcies a Ell, i malgrat les penes i sofriments que hem tingut de passar, el nostre fill fa una vida molt normal si mirem totes les seves limitacions, segur que no camina com un altre, segur que necessita molta ajuda en les seves necessitats bàsiques; però ell te il·lusió per viure, per tenir molts amics cosa que sempre ha aconseguit, i ara com a cosa molt important per la seva vida espiritual, ha tornat a la catequesi especial, va ser ell que ens ho va demanar, perquè n’estic segura que Jesús  que sempre està al nostre costat, li ha donat llum en la seva vida, que li ha fet veure la veritable felicitat.

            Gràcies Jesús per estar sempre amb tota la comunitat, i malgrat les nostres caigudes i els nostres fracassos, tu sempre ens perdones i ens dónes a cada moment la mà per poder aixecar-nos i sentir aquesta felicitat que és el millor tresor que podem tenir a les nostres vides.

            Fins aviat.

                                                                                              Mª. Carme Giménez

QUE JESÚS ENS DONI A TOTS UN BON SENY

Aquesta setmana el meu pensament es centre en tants i tants comentaris de corrupció en els diferents partits polítics, donant a la vegada una imatge lamentable en la que els ciutadans de a peu ens sentim estafats i defraudats davant de tanta mala gestió de tota la política en general i també crec que tot això és molt perillós per la democràcia del país, malgrat que també penso que potser tot aquest desgavell, ha de servir per posar ordre a tota aquesta corruptela, i evitar de una vegada per totes que torni a passar mai més.

            Malgrat tot això, hi ha un altre qüestió que jo crec que és molt preocupant i que s’hauria d’acabar per totes bandes, és tracta d’aquests judicis paral·lels  que es fan en alguns mitjans de comunicació quan ha passat algun cas greu d’assassinat i que en tertúlies d’algunes teles es formen veritables judicis d’opinió que donen al presumpte culpable, culpable del tot, o sigui que abans del judici i del veredicte del jutja, ja l’han considerat culpable i condemnat. Jo penso que tota persona per mal que hagi pogut fer, te dret de a un judici just, a poder-se defendre  i també te el dret de tenir ocasió de poder-se penedir del que hagi fet per grossa que sigui la cosa; i si no és així se li ha de fer un bon reconeixement psiquiàtric, doncs lo més probable és que el seu cervell no estigui de lo més fi, i en aquest cas ell no és culpable total del que hagi fet i s’ha l’ha d’intentar recuperar un centre, perquè algun dia pugui donar-se conta de la seva reacció violenta i poder-se penedir de la seva acció. El que no es pot fer es matxucar a una persona perquè faci una cara u altre, perquè els seus gestos o la seva manera d’actuar no és com ho faríem nosaltres, jo penso que això és injust, irrespectuós i d’una falta d’ètica impressionant, i espero que algun dia es vegi que aquests judicis a la lleugera no són bons, i no es puguin fer per molta audiència que porti a la tele que ho retransmeti.

            I com sempre acabo amb el mateix, que Jesús ens doni a tots un bon seny per actuar amb justícia a cada moment, i que deixem actuar als jutges que són els que han de dictaminar el veredicte final, i no jutgem a la lleugera per reals que ens puguin semblar tots els indicis del cas, no sigui que ens equivoquem i tinguem que lamentar algun dia les greus conseqüències .

            Fins aviat.

                                                                                               Mª. Carme Giménez

 

TOTS AMB SANT CRISTÒFOR

 Ahir dia deu de Juliol, vàrem celebrar en la nostra estimada “Ermita romànica” la festa de Sant Cristòfor. Va ser un goig per a tota la comunitat trobar-nos allà tots reunits en una Eucaristia que com cada any va ser de lo més entranyable i familiar, i a on tots ens hi vàrem sentir d’allò més bé i també molt animats per tirar endavant tota la tasca  dels diferents grups de la comunitat, participant sempre amb alegria, fe i esperança, que és el que Jesús vol que fem tots plegats i en el que tenim a Sant  Cristòfor com el millor ajudant per arribar a fer la feina ben feta.

            Hem de felicitar també de tot cor a aquestes senyores de la comunitat que cada setmana es cuiden de l’ermita i ho fan d’allò més bé, convertint aquell bell recinte en una veritable llar acollidora per a tots nosaltres.

            Amb aquesta festa de Sant Cristòfor hem arribat de ple a les vacances d’estiu, un temps molt apropiat per omplir piles i poder començar aquest nou curs amb molt d’entusiasme i ganes de fer-ho tot molt millor.

            També us haig de dir que unes persones m’han dit que segurament vindran a la coral aquest curs vinent; a veure si s’anima més gent i podem formar una gran coral en la que puguem compartir l’estona d’assaig en una veritable reunió d’esplai i companyonia. Us hi apunteu? Us esperem els dimarts de 8 a 9 del vespre a partir d’Octubre, us ho passareu molt bé.

            Desitjo de tot cor que aquest estiu ens doni a tots pau i tranquil·litat, sense oblidar-nos ni un moment de tota la gent que ens pugui necessitar, com són els pobres, els malats i tothom que estigui sol i desemparat i que una estona de companyia els anima el dia a ells i a nosaltres, doncs ens ho passem molt bé tots junts.

            Cuidar-se de la calor i fins aviat.

                                                                                                   Mª. Carme Giménez

UN GRAN VEÏNAT AL COSTAT DE JESÚS

Com cada any en aquestes dates, la bonica plaça de Ca n’ Anglada, ha quedat plena de parades i atraccions de fira que donen al entorn un aire majestuós de festa i d’alegria per tots els veïns  que veuen en aquests dos o tres dies de festa del barri, un oasis a les seves preocupacions i problemes, que en aquesta etapa de crisi que ens ha tocat viure, ens afecten de ple a tota la ciutat d’una manera o altre.

            La preparació de la festa per a totes les activitats que són moltes, fan gaudir a petits i a grans que treballen incansablement perquè tot surti d’allò més bé, ja que tots tenen el seu espai en el que poden gaudir de tot el que més els agradi fer, com són els concerts d’Havaneres, curses, ball i una monumental paella que es podrà degustar el diumenge al migdia com cada any s’ha fet.

            Com tots podem veure no hi falta res, i el més important crec jo, és aquestes ganes de participació i de convivència que és el que fa més agradable la festa.

            Per això el meu pensament aquesta setmana és la gran ocasió que hi veig, en fer noves coneixences entre els veïns, els que han vingut de terres llunyanes i els que ja fa temps i anys que estan establers en el barri. Jo crec que és molt important aprendre noves coses uns dels altres, i conèixer noves formes de vida de països diferents al nostre, i així de la mateixa manera, també nosaltres explicar les costums i normes de conviure que tenim entre tots.

            Lo important és que siguem bons veïns, que el respecte i la solidaritat predomini entre nosaltres, i que en lloc de formar petites capelletes, en formem una de molt gran, a on tothom i tingui cabuda, sigui d’on sigui i cregui com cregui, tots som persones i iguals als ulls de Jesús, ja que Jesús va morir per la salvació de tothom, per això jo penso que si actuem de forma diferent és al mateix Jesús a qui excloem de la nostra capella.

            Demanem com sempre a Jesús que ens ajudi a tots a saber estimar i respectar, i la festa del barri serà d’aquesta manera una festa plena de veritat i de joia, doncs a on està Jesús res de cap manera pot sortir malament.

            Bona festa a tothom.

                        Fins aviat.

                                                                                                     Mª. Carme Giménez