Per
això avui catorze de Novembre, el meu pensament es centra en aquesta vaga
general, seguida també en molts països europeus, que en el dia d’avui ha
convocat a molta gent, esperant potser un miracle que faci canviar una mica la
manera d’actuar de molts governants, que en la seva manera de fer, ens fa donar
la sensació de que tota l’ajuda que ens arriba se l’emporten els bancs, en
detriment de tanta gent que es troba abocada a la pobresa més dura que molts de
nosaltres no havíem conegut mai. Gent que fins ara eren treballadors normals,
buscant en el contenidor d’escombraries qualsevol cosa per menjar o per vendre.
Es
una situació que fa plorar, i clama d’una vegada per totes justícia, i sobre
tot amor als més necessitats; recordant per damunt de tot, aquelles paraules de
Jesús dient que tots siguem U. Si això ho volem complir, els set milions de
catalans que som hauríem de posar-nos les piles i una mica de cada un ,
evitaria que ningú tingues que remenar la brutícia de tothom, malgrat els nostres problemes
econòmics o personals; però jo crec que sempre hi ha persones que estan en
pitjor situació, i s’han d’ajudar, perquè són els nostres germans en la gran
família de la humanitat, creguin el que creguin i tinguin la cultura que
tinguin; i això penso que està més que demostrat en la Creu de Jesús, en la
qual va ser clavat per salvar a tota la humanitat de la brutícia del pecat.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez