En aquests últims dies , només sentim les mateixes
converses, anem on anem. Tot és pessimisme, molta por a la inquietud del moment
actual, i la cosa pitjor de tot és que molta gent ha perdut l’esperança en que
la situació es pugui arreglar en poc temps.
Però
com en totes les situacions per dolentes que siguin, sempre hem de saber
veure-li una part positiva i a ella ens hem d’aferrar per veure-ho tot de un
altre manera.
¡Quantes
vegades, temps enrere, quan tot eren vaques grasses, tots érem molt
individualistes, anant a la nostre i prescindint la majoria de vegades de totes
les persones que teníem al voltant!- Ara la situació ha canviat i és com una
necessitat el fer una pinya, anar a una per poder resistir i també exigir algun
que altre dret que ens volen treure; en una paraula, tornem a ser més germans,
tenim altre vegada companyonia i potser també més sensibilitat a les
necessitats de les altres persones.
Jo
penso que això és un dels valors que havíem perdut deixant-nos arrossegar per
aquell bum tant espatarrant a on tot
eren flors i violes, fins que ha arribat la tempesta i ens ha fet tornar tots a
la realitat.
L’altre
dia una persona m’explicava l’ajuda que donava a un dels seus fills doncs
estava passant per un moment molt crític, quan m’estava parlant se’ns va
ajuntar un altre persona que ens va dir exactament el mateix, també els seus
fills passaven per una situació greu i també els tenia que ajudar; quan vam
acabar la conversa ens vàrem adonar que tots estàvem fen el mateix, i que
aquesta roda d’ajudar als fills o a altres persones que ho necessiten és la que
dóna aquest caliu d’amor i d’amistat que es va estenent i va envoltant tot el
que ens rodeja.
Llavors
te n’adones que l’important de la nostra vida es saber ser feliç amb el que
tenim i procurar fer feliços els que tenim al costat, sobre tot infonent
esperança en un futur millor, a on no estirem més el braç que la màniga, i a on
sapiguem repartir el treball perquè tothom treballi amb dignitat.
Jo
crec que si entre tots aconseguim fer-ho, deixarem per els nostres fills i nets
un món més humà, en el que ens pugui albirar el Regne de Déu, tal com Jesús ens
va ensenyar fa més de dos mil anys, fins al extrem de donar la vida per tots
nosaltres.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez