Aprofitant que aquest passat diumenge es va celebrar la jornada mundial de l’emigrant i del refugiat, el meu pensament es centra avui, en tota aquesta gran migració arribada a les nostres terres. Venen aquí al nostre país amb la gran il-lusió de cercar unes condicions de vida millor per ells i les seves famílies, i moltes vegades per poder realitzar aquest somni europeu, queden les famílies partides a mils de quilòmetres unes de les altres; malauradament aviat els arriba la desil-lusió quan veuen el panorama desolador de l’atur, com també els habitatges massa cars per les seves economies i la majoria de vegades l’únic que poden trobar és una habitació en un pis compartit per varies famílies, i a on la intimitat i el desenvolupament personal queda limitat entre quatre parets. Jo penso que tal com ens demana “el Papa”, hem d’oferir a tota aquesta gent, la solidaritat, l’acompanyament i la caritat cristiana que tant necessiten.
Sabem de sobres , que les seves costums són molt diferents de les nostres, que això no te perquè ser dolent, podem mirar-ho com un enriquiment uns envers als altres, sempre respectant la identitat de cada país. Però una cosa si ens uneix, i és que tots som fills de Déu i per lo tant som germans,- i que fan els bons germans?- Doncs com tots sabem bé, s’ajuden; i n’estic segura que això és el que intentem fer tots en la mida de les nostres possibilitats.
Penso també amb molt d’afecte en tots els grups de nens i nenes que tenim i hem tingut a la catequesi, tant de comunió com de confirmació i als que estimem molt per la seva alegria e integració en la nostra comunitat.
Que Jesús ens continuï ajudant en tot moment per poder acompanyar a totes aquestes persones, que ho han deixat tot en terres molt llunyanes, escapant qui sap de que! i buscant una vida millor i més estable al nostre costat.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez