Avui penso en totes aquelles persones que ja han assolit el seu complet desenvolupament, i s’han acostat a la darrera edat de la vellesa; havent passat la seva vida, fent moltes activitats, sense afany de lucre, y així contribuir encara que només sigui com un petit gra de sorra, en millorar una mica aquest món nostre que tant ho necessita.Però arriba un moment en la nostra existència que ja no es pot, les cames no tiba’n, la memòria dubta i tantes i tantes anomalies que els nostres estimats avis pateixen. I llavors quant s’arriba en aquest moment de la nostra cima vital hem de saber veure unes valls verdes i florides que son les etapes que hem viscut i contemplant aquest paisatge tant meravellós i bonic, donar-li gracies a Déu per tot el que ens ha permès fer durant tans anys. I dins les nostres limitacions, saber descobrir en el fons del nostre cor, alguna cosa que ens permeti estar al servei dels nostres germans; potser donar conversa a algú que ho necessiti, potser fer la vida plàcida a la persona que ens cuida, i sobre totes les coses estimar i pregar ja que jo crec que en aquesta etapa de la nostra vida tindrem molt de temps per fer-ho.
Que ningú es preocupi de fer-se gran i no poder contribuir en les activitats que havia fet fins ara, jo penso que mentre caminem per aquesta vida sempre hi haurà alguna cosa per fer, i n’estic segura que amb l’ajuda de Jesús ho anirem descobrint.
Fins aviat.