L'ETAPA MÉS MADURA

Avui penso en totes aquelles persones que ja han assolit el seu complet desenvolupament, i s’han acostat a la darrera edat de la vellesa; havent passat la seva vida, fent moltes activitats, sense afany de lucre, y així contribuir encara que només sigui com un petit gra de sorra, en millorar una mica aquest món nostre que tant ho necessita.
Però arriba un moment en la nostra existència que ja no es pot, les cames no tiba’n, la memòria dubta i tantes i tantes anomalies que els nostres estimats avis pateixen. I llavors quant s’arriba en aquest moment de la nostra cima vital hem de saber veure unes valls verdes i florides que son les etapes que hem viscut i contemplant aquest paisatge tant meravellós i bonic, donar-li gracies a Déu per tot el que ens ha permès fer durant tans anys. I dins les nostres limitacions, saber descobrir en el fons del nostre cor, alguna cosa que ens permeti estar al servei dels nostres germans; potser donar conversa a algú que ho necessiti, potser fer la vida plàcida a la persona que ens cuida, i sobre totes les coses estimar i pregar ja que jo crec que en aquesta etapa de la nostra vida tindrem molt de temps per fer-ho.
Que ningú es preocupi de fer-se gran i no poder contribuir en les activitats que havia fet fins ara, jo penso que mentre caminem per aquesta vida sempre hi haurà alguna cosa per fer, i n’estic segura que amb l’ajuda de Jesús ho anirem descobrint.
Fins aviat.

PERE II EL GRAN

Aquesta setmana el meu pensament esta centrat en aquell rei tant vigorós i valent nomenat “Pere II el gran”. Desprès de 700 anys de reposar en pau i tranquil-litat dins la seva tomba, un grup de científics saberuts i amb moltes ganes d’experimentar, han aconseguit reconstruir el seu físic i saber de que va morir als 45 anys d’edat.
Tot això es molt interessant i probablement d’un valor molt enriquidor; de totes maneres em fa molta gràcia el pensar en un acudit que diu.-“ni als morts deixa’n tranquils”. Aquesta impressió la varem sentir comentar, una vegada que varem anar al cementeri i en alguns nínxols hi van enganxar un paper dient-li que no havien pagat la contribució, tot plegat no deixava de ser còmic.
Llavors penso en Pere II al costat de Nostre Senyor, com deuen comentar si la cara es la mateixa o no. Jo crec que es una bona distracció per els qui estem aquí i per els que estan allà al costat de Jesús.
I una vegada més li podem demanar al Nostre Pare del cel que tots aquests avenços científics serveixin sempre per el bé de la humanitat i per tota la naturalesa creada i que Pere II el gran, pugui continuar descansant en pau desprès d’aquestes radiografies que li han fet, i que sigui sempre un bon mediador per tots nosaltres.
Fins aviat.

VISITA DEL SANT PARE BENET XVI

Dintre d’uns quants dies, tornarem a tenir el Sant Pare entre tots nosaltres. Centenars de persones el rodejaran, i el temple de la Sagrada Família serà per unes hores la gran casa pairal que acollirà amb molt de goig i alegria a tota la gran família com som tots nosaltres els que formem l’Església.
I llavors penso en el “Papa”, i també com faig moltes vegades, penso en la gran responsabilitat que te sobre les seves espatlles.- ¡ Quantes decisions deu tindre que prendre ell sol, i que no deuen de ser fàcils!. Faci el que faci, ell sap que sempre tindrà crítiques d’algun sector de l’Església als qui no els agradarà el que fa, i es sentirà sol per molta gent que el rodegi.
En l’època de Sant Pere, tampoc va ser fàcil ser el cap de l’Església; hi havia la persecució i el martiri i moltes opinions discrepants entre diferents grups adherits a l’Església. Pensant en tot això, demano a Jesús amb tot el cor que la nostra crítica sigui sempre constructiva, i també penso que si alguna cosa no ens agrada prou, la puguem comentar a Jesús dins la nostra oració personal, i si Jesús ho considera necessari, farà arribar la seva llum en forma de saviesa extraordinària al Sant Pare, i l’ajudarà a no sentir-se tant sol i a tenir una claredat insuperable en totes les seves decisions.
Benvingut sigui el nostre “Papa” i que el dia set de Novembre sigui un gran dia de joia i d’alegria per tots nosaltres.
Fins aviat.

COMPARTIM EL NOSTRE TEMPS

S’han acabat les vacances i això vol dir que un nou curs de treball i d’estudi tornara a començar. Les places i jardins quedaran buides d’infants, al mateix temps que s’ompliran les aules en totes les escoles i el rebombori de totes les activitats farà fora la pau i tranquil-litat d’aquests dies de repòs gaudits per nosaltres durant l’estiu.
I una vegada mes el meu pensament vola cap a un nombrós conjunt de persones que no han tingut ni repòs, ni pau, ni tranquil-litat, la plaga del atur els ha provocat el no poder pagar l’hipoteque o el lloguer del pis quedant tots ells en una situació de total desemparament.
El món no el podem arreglar nosaltres sols, però una mica de llavor de cada u pot acabar fent una gran massa. Penso que li podem demanar a Jesús, que ens ajudi a ser valents i a contribuir en el que puguem del nostre temps en fer algun servei o algun voluntariat, sigui a la parròquia o en qualsevol entitat que ho necessiti.
Amb l’ajuda de Jesús es pot compaginar perfectament, família i servei als demés, encara que només sigui una hora a la setmana.
Fins aviat.