Aquesta setmana, com no pot ser d’altre manera, el meu pensament vola cap a Haití, on tants germans nostres, estan patint de una manera molt brutal les conseqüències d’aquest terratrèmol que ha deixat milers de morts, a part de gent sense casa i de hospitals col-lapsats sense un petit forat per col-locar-hi a ningú més.Si rumiem tot això, ens esgarrifa el pensar en tantes víctimes i en tants danys que es produeixen; però dins de tot aquest caos un testimoni de fortalesa i de fe per part de un haitià parlant amb un periodista ha omplert de llum tot aquest esdeveniment funest. El haitià deia al periodista.-“Hem de donar gracies a Déu, perquè Ell no ens deixa de la seva mà, jo reso i li dic.-“Déu meu,Déu meu no em deixis, ajudem i ajuda a tots els demés! i també dic a la gent que li demanin a Déu que Ell els ajudarà a sortir d’aquest caos”.
Això em va impressionar i llavors vaig pensar , que Déu es val de nosaltres com instruments en aquest món, per ajudar a aquest pobre home demanat amb tanta fe per ell i per tot el poble d’Haití. Si algun dia molta d’aquesta gent emigra, fugint d’aquell lloc tan perillós i s’acosta a casa nostra els hem de saber acollir i estimar com Jesús vol que fem uns amb els altres; perquè seran els mateixos que quant els veiem a traves de la tele, tots ens impressionem i plorem, però quant arriben a la nostre terra per tenir una vida millor, ens costa d’acceptar-ho, i la por a lo desconegut i a vegades també la por a apropiar-se dels nostres drets fa que els refusem i ignorem, sense pensar que són fills de Déu igual que nosaltres i que per això són germans nostres.
Que Déu Nostre Senyor ens il-lumini a tots ajudant de veritat a tot aquest poble, que a pesar de tant desastre demana a Déu amb una fe admirable. I Jesús ens dirà a tots nosaltres aquelles paraules de l’Evangeli.- “Us asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits a mi m’ho fèieu.” Mt. 25. 40