PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquesta setmana penso amb molta alegria, en l’animació que es pot percebre a la nostre parròquia. D’un quant temps ençà s’hi veu una gran vitalitat i moltes ganes de treballar els uns per els altres, i jo crec que és motiu per donar gracies a Déu. També crec que tot això s’està aconseguint gracies a aquests mossèns que tenim, amb idees noves i amb molta il-lusió per posar al dia tots els serveis i activitats dels diferents grups que formen la nostre comunitat.
Un exemple es la catequesi on aquest any hem tingut una demanda d’inscripcions molt gran, tant en la post-comunió com en la confirmació. En la coral de la parròquia hi ha gent nova amb moltes ganes de cantar, i en el centre parroquial s’estan fent moltes coses, teatre, musicals i molts actes per els infants que dona goig de veure; i també en tots els altres grups es nota molta activitat i ganes de millorar.
També en les misses tant el dissabte con el diumenge, son moltes les persones que formem aquesta comunitat entorn a la Taula del Senyor i el més important de tot és que la nostre comunitat es una família on tothom s’interessa per el benestar i la salut de tots els seus components i a part de les faltes que tots podem cometre, l’amor i la fraternitat es respira en el ambient.
I el dia que el nostre camí en aquest món arribi a la seva fi, demanem a Jesús que ens ajudi a tots a fer comunitat allà dalt del cel, veient amb molta pau com els més joves continuen treballant al servei dels germans, amb molt d’amor i dedicació i fent anar endavant aquesta colla de gent tant maca, com és la parròquia de Sant Cristòfor.
Fins aviat.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquesta setmana, com no pot ser d’altre manera, el meu pensament vola cap a Haití, on tants germans nostres, estan patint de una manera molt brutal les conseqüències d’aquest terratrèmol que ha deixat milers de morts, a part de gent sense casa i de hospitals col-lapsats sense un petit forat per col-locar-hi a ningú més.
Si rumiem tot això, ens esgarrifa el pensar en tantes víctimes i en tants danys que es produeixen; però dins de tot aquest caos un testimoni de fortalesa i de fe per part de un haitià parlant amb un periodista ha omplert de llum tot aquest esdeveniment funest. El haitià deia al periodista.-“Hem de donar gracies a Déu, perquè Ell no ens deixa de la seva mà, jo reso i li dic.-“Déu meu,Déu meu no em deixis, ajudem i ajuda a tots els demés! i també dic a la gent que li demanin a Déu que Ell els ajudarà a sortir d’aquest caos”.
Això em va impressionar i llavors vaig pensar , que Déu es val de nosaltres com instruments en aquest món, per ajudar a aquest pobre home demanat amb tanta fe per ell i per tot el poble d’Haití. Si algun dia molta d’aquesta gent emigra, fugint d’aquell lloc tan perillós i s’acosta a casa nostra els hem de saber acollir i estimar com Jesús vol que fem uns amb els altres; perquè seran els mateixos que quant els veiem a traves de la tele, tots ens impressionem i plorem, però quant arriben a la nostre terra per tenir una vida millor, ens costa d’acceptar-ho, i la por a lo desconegut i a vegades també la por a apropiar-se dels nostres drets fa que els refusem i ignorem, sense pensar que són fills de Déu igual que nosaltres i que per això són germans nostres.
Que Déu Nostre Senyor ens il-lumini a tots ajudant de veritat a tot aquest poble, que a pesar de tant desastre demana a Déu amb una fe admirable. I Jesús ens dirà a tots nosaltres aquelles paraules de l’Evangeli.- “Us asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits a mi m’ho fèieu.” Mt. 25. 40

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui el meu pensament, capaç d’imaginar moltes coses, pensa en lo bonic que seria, que al sortir al carrer tota la gent portés en el seu rostre, un somriure alegre i natural i d’aquesta manera deixar de veure cares series, tristes, angoixants i moltes vegades també enfurismades.
En el llibre Espiritualitat de Natzaret, hi han unes reflexions, que fan referència als ensenyaments de Sant Pau i a la tesi de Sant Agustí: “Només l’home que creu, sap ser agraït per tot, i aquesta actitud es manifestarà en l’alegria de la seva cara”. Santa Teresina de l’Infant Jesús solia dir: “Estimo tot el que Déu ens dóna i per això estic alegre i contenta”.
Tots tenim moltes preocupacions i problemes i ens costa molt a vegades de fer bona cara , però si rumiem tots una mica, veiem que Jesús sempre esta amb nosaltres, que per molts problemes que tinguem tots plegats, Ell mai ens deixarà de la seva ma i a més tenim la gran sort de tenir a Jesús viu en l’Eucaristia, només pensant això el somriure te que mostrar-se de cop en el nostre rostre, i segur que servirà per apropar-nos als nostres germans i formar entre tots una comunitat d’amor i de fraternitat que pot servir per ajudar-nos tots en les nostres necessitats, que a vegades son molt grans i que de quant en quant ens porta la vida.
Ho veieu així?

PENSAMENT DE LA SETMANA

S’han acabat les festes de Nadal i amb elles el dia de Reis, dia de màxima il·lusió per milers de nens i nenes que, en aquesta nit, en la qual els mags d’orient apareixen en tots els pobles i ciutats, ells somnien en la carta que han escrit dies abans i esperen anhelants que els seus desitjos i peticions es compleixin.
I llavors el meu pensament se centra en si hauran entès de veritat el significat de totes aquestes festes. Jo crec que Mossens, catequistes i molts dels pares dels nostres infants han explicat amb molta d’il·lusió, aquest misteri tan gran del Naixement de Jesús, que a part de venir a salvar-nos, ha vingut a ensenyar-nos el camí d’amor amb tots els nostres germans i que això té la inclusió del compartir amb qui no té res.
Per això penso que una cosa que es podria fer amb els nens més grans, seria acompanyar-los a donar una joguina a qualsevol entitat on es reparteixin. Seria un testimoni d’amor a tots els nens que per circumstàncies de la vida estan privats de moltes coses.
Que aquest any que ha començat, Jesús ens ajudi a saber estimar i compartir amb tots els nostres germans necessitats de treball i de tantes altres coses per poder mantenir la seva família, com tots els éssers humans tenim dret a fer-ho.
Que Déu ens ajudi a tots.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Al acabar un any i començar un de nou, el meu pensament fa repàs de tot allò que s’esdevingué important en la nostra vida, al llarg de cadascuna de les dotze parts en que es divideix l’any, i sempre hi ha de tot, coses bones i coses que moltes vegades ens han fet patir molt.
Però el més important que hi ha de tot aquest repàs, és el que sempre acabem dient, la mateixa frase: “Senyor que l’any nou, sigui igual i no pitjor que aquest any passat”; per tant jo crec, que per moltes penúries que passem tots plegats, sabem acceptar tot el que ens ve, perquè sabem que la força especial de Jesús ens ajuda a superar tots els nostres problemes i es aquí, en el viure cada dia on es produeixen constantment petits miracles, que són a la vegada la llum que ens guia en el nostre camí i mai en deixa abandonats.
-“Que Jesús ens acompanyi sempre en la nostre ruta i ens estimem tots com a veritables germans que som”.
Bon any a tothom.