En aquest moment sento una alegria molt gran, recordant les misses familiars i en un moment molt especial, com es la homilia compartida entre el Mossèn i els nens i nenes de la catequesi.Tots tenen el dit aixecat. Tots volen contestar a les preguntes, que el Mossèn amb una paciència digna d’admiració, els ha explicat primer i preguntat després, tot lo relatiu a les Lectures i l’Evangeli del dia.
-Es bonic de veure, el interes de participació de tots els infants. Estan contents d’estar a l’Església, es porten molt bé, i el més important es que demostren interes per tot el que allà s’esta fent. Llavors penso en Jesús, i de ben segur tots els seus deixebles també deurien aixecar el dit per preguntar i interessar-se per tot el que Ell predicava.
Son dues escenes, la dels nens a l’Església i la de Jesús amb els seus deixebles casi idèntiques, amb l’única diferència de 2000 anys una de l’altre. No creieu que es digne de fe i esperança, el pensar que desprès de 2000 anys, un Mossèn, en aquest cas Mossèn Joan, continua aquest camí que Jesús ens va ensenyar, rodejat de uns seguidors molt especials, com son aquests nens tan estimats que avui dia tenim entre nosaltres?
-Gracies Jesús per seguir viu al nostre costat!