Està arribant l’hivern i amb ell, el fred, que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà i per això es converteix en l’enemic incondicional de tantes persones que el seu únic habitatge es el carrer, i el seu racó íntim, quatre cartons i un tros de manta que alguna ànima generosa els hi ha donat.Quan arriba la nit moltes d’aquestes persones fan cua davant els albergs nocturns i d’aquesta manera poden resguardar-se de les baixes temperatures. Però molts d’ells no hi volen anar i es queden allà estesos per damunt les voreres fredes i humides. Per això el meu pensament es fa la pregunta –que hi podem fer-hi nosaltres amb tot això?- Sé que és molt difícil; la seva vida es com caure en un pou en el que es troben sols, sense família ni amics, refusats de tota la societat. Llavors jo penso que nosaltres no podem ignorar aquests germans nostres. Quan passem per el seu costat, els podem saludar amb un gest que expressi afecte i respecte i si tenim temps compartir una mica de conversa; i totes aquestes petites coses, poden ser l’ajut d’aquests miracles que Jesús fa cada dia i també una mica de llum i d’esperança en el núvol negrós en que s’ha convertit la seva existència.
Ens animem a fer-ho?