PENSAMENT DE LA SETMANA

Al acostar-se el Nadal, la llum i l’esperança de la bona nova, com es el naixement de Jesús, porta sempre la joia i l’alegria dins el cor de cada u de nosaltres, i ens dona ànims i bons propòsits per millorar la nostra vida. Es per això que pensant amb aquesta llum tant resplendent i tant Nadalenca m’ha fet venir a la memòria, la petita història de un pobre germà nostre que durant uns anys va viure en un estat d’enfonsament.- ---ho va perdre tot, família, amics i treball.Quant alguna ànima caritativa li donava algun diner, es comprava un cartró de vi, i així passava la nit, bevent i parlant amb ell mateix.- qui sap de què?
Però de sobte, una nit es va fixar en l’edifici que tenia davant d’ell. En totes les finestres hi havia llum, i cada finestra pertanyia a una família. La llum d’aquelles finestres, el va fer reflexionar amb un desitj molt fort de refer la seva vida.
Avui en aquest moment esta casi rehabilitat, ajuda a servir dinars en un menjador social i poc a poc va encarrilant la seva vida, i gracies a la llum, “mediació de Nostre Senyor” el seu camí el va començar a veure més clar.
Li desitjo de tot cor al nostre germà que la llum l’acompanyi sempre en la seva ruta.
Els camins de Jesús tenen moltes mediacions.
Fins aviat.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui penso en especial, amb molt de goig i alegria en el concert per l’Aplec de l’Esperit celebrat el passat diumenge als Salesians de Terrassa.
Es emocionant el pensar en la quantitat de nois i noies cristianes que el proper 22 de Maig veurem transitar per els nostres carrers i places, donant un testimoniatge d’alegria, de fé i d’esperança, tan necessari per molta part de la joventut.
També felicito de tot cor al nostre director de la coral en Genís Sobrado per l’himne tan bonic que ha fet per l’Aplec de l’Esperit.- Gracies Genís per ser el nostre director, tu sempre tens paraules amables i sempre ens dones ànims quan les cançons no han sortit prou bé, i això ens ajuda a millorar i a seguir avançant.- Ets una gran persona i un gran artista.- Que Nostre Senyor t’acompanyi sempre en la creació de molts himnes con aquest que has fet per l’Aplec i que puguis treballar per aquest jovent que tant necessita de persones com tu, amb el cor molt gran que es el millor do que Nostre Senyor et podia donar.
Endavant Genís, amb l’ajuda de Jesús ho-aconseguiras.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Està arribant l’hivern i amb ell, el fred, que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà i per això es converteix en l’enemic incondicional de tantes persones que el seu únic habitatge es el carrer, i el seu racó íntim, quatre cartons i un tros de manta que alguna ànima generosa els hi ha donat.
Quan arriba la nit moltes d’aquestes persones fan cua davant els albergs nocturns i d’aquesta manera poden resguardar-se de les baixes temperatures. Però molts d’ells no hi volen anar i es queden allà estesos per damunt les voreres fredes i humides. Per això el meu pensament es fa la pregunta –que hi podem fer-hi nosaltres amb tot això?- Sé que és molt difícil; la seva vida es com caure en un pou en el que es troben sols, sense família ni amics, refusats de tota la societat. Llavors jo penso que nosaltres no podem ignorar aquests germans nostres. Quan passem per el seu costat, els podem saludar amb un gest que expressi afecte i respecte i si tenim temps compartir una mica de conversa; i totes aquestes petites coses, poden ser l’ajut d’aquests miracles que Jesús fa cada dia i també una mica de llum i d’esperança en el núvol negrós en que s’ha convertit la seva existència.
Ens animem a fer-ho?

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui el meu pensament s’encamina cap a la nostra Catedral, on aquest diumenge vinent, el nostre estimat Mariano serà ordenat Diaca a mans del Bisbe de Terrassa Mons. Àngel Saiz Meneses.
Llavors dono gracies a Déu, de tenir en aquests moments a la nostra Parròquia un rector com Mn. Joan, un diaca com Mn. Xavier i molt aviat també un altre diaca que serà Mn. Mariano.
Aprofitem amb molt de goig i alegria el tenir entre nosaltres aquests tres Mns. tan entranyables i donem-li gracies a Déu de totes aquestes vocacions en el nostre Bisbat de Terrassa.
I com sempre, penso que cada dia, Nostre Senyor en fa molts de miracles; perquè veient tot el ambient anticlerical que ens rodeja, veure que hi han molts joves que la seva vida la volen dedicar al servei dels seus germans, això fa evident, mitjançant el raonament, que després de 2000 anys, Jesús continua caminant al costat nostre i no ens deixa ni ens deixarà mai si nosaltres al volem al nostre costat, per moltes tribulacions que tots passem en la nostra existència.
“Lloat sigui Déu”