PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui, m’imagino com ha de ser Déu, al pensar en totes les meravelles que Ell va crear, dotant al nostre planeta de una natura inigualable com son els camps, el bosc, la vegetació i la fauna i tants i tants bens que el nostre Pare ens ha donat com a patrimoni terrenal.

Però van passant els anys, els segles i nosaltres continuem igual, sense saber gaudir de tot això. No cuidem la natura; una gran part dels nostres germans moren de fam perquè l’altre part acapara tota la riquesa; les guerres fan que no estimem al proïsme com a nosaltres mateixos i no pensem que tots som fills del mateix Pare i formem part d’aquest Déu creador.
I el més important de tot això es que Déu Pare no es cansa d’esperar, ens continua dotant del sol, dels arbres i de tot el que es bo per nosaltres; en Ell es reflexa la fe i l’esperança.
Llavors el meu pensament es transforma en un somni en el qual algun dia tots canviarem, serem millors i agraïts en tot el que rebem de Déu Nostre Senyor i podrem dir en veu molt alta que el regne de Déu ha quedat establert aquí a la terra per tota la humanitat.
¡Es bonic tenir aquest somni!