Comencen les vacances per a tots els nens i nenes. L’estiu ja ha arribat., i el meu pensament vola molts anys enrere, quant tots nosaltres érem petits i la mare ens donava el berenar, mentre jugàvem al carrer. Quan tots els veïns érem una veritable família, i les portes de casa eren obertes a tothom; quant no ens miràvem desconfiant uns dels altres, i a vegades les costums eren molt diferents, al no haver nascut tots en el mateix lloc. També tinc present la cadira a la porta de casa, mentre tots nosaltres corríem per les voreres.
I llavors penso en el dia d’avui, i el bonic que seria formar veritables amics entre els nostres veïns i enriquir-nos a la vegada de tanta cultura i costums diferents a les nostres.
No es important on hem nascut, es important haver nascut, i obrir les portes del nostre cor a tota aquesta gent que busca una vida millor i més digne, encara que vinguin de terres molt llunyanes.
Un bon somriure i una paraula amable pot ser l’inici de una gran amistat, si ho fem així, Jesús estarà molt content d’estar al nostre costat.
Provem-ho?
I llavors penso en el dia d’avui, i el bonic que seria formar veritables amics entre els nostres veïns i enriquir-nos a la vegada de tanta cultura i costums diferents a les nostres.
No es important on hem nascut, es important haver nascut, i obrir les portes del nostre cor a tota aquesta gent que busca una vida millor i més digne, encara que vinguin de terres molt llunyanes.
Un bon somriure i una paraula amable pot ser l’inici de una gran amistat, si ho fem així, Jesús estarà molt content d’estar al nostre costat.
Provem-ho?