Estic a la sala d’espera d’un hospital. Hi ha molta gent. Tots ells tenen problemes, tenen tristesa. No conec a ningú, però jo se que tots ells son germans meus i els haig d’estimar.A les hores em recordo del llibre “Espiritualitat de Natzaret” on diu.- Crist s’associa a la nostra vida de una manera tan perfecta, que es Ell quì estima l’altre home amb el meu amor i jo estimo amb el seu amor.
Dono una altra ullada a la sala i començo a pregar per cada un d’ells i m’hagues agradat molt qu’ells hagueren tingut el mateix pensament i també preguesin per mí.