A LA MEMÒRIA DE MOSSÈN LLUÍS FERRET, UN BON CONSILIARI I UN BON AMIC
Mossèn Lluís Ferret i Altisench va ser un prevere treballador infatigable, auster amb ell mateix, ben disposat a servir tothom i amic incondicional per a tot el que fes falta. Així quan va arribar a Terrassa, una de les primeres coses que va fer va ser acceptar el càrrec de consiliari d’un dels equips de la Mare de Déu: el nostre equip, Terrassa 4. Al cap d’uns mesos, era consiliari de dos equips més. La feina no l’espantava mai.
Al nostre equip ens va ajudar molt a tots. Els problemes de tots els membres de l’equip se’ls feia seus. Els seus consells i el seu ajut no l’oblidarem mai. Quan arribava el seu Sant sempre li regalàvem alguna cosa. Això si que era un problema. No volia res!. Davant un petit regal deia “No heu entès res”. La seva austeritat la feia viva en el seu testimoni. En aquest aspecte era un bon deixeble de Sant Francesc d’Assis.
També va portar la seva malaltia amb tota la dignitat i sacrifici. Mai no va voler que el planyéssim. Una de les coses que més ens va impactar era que quan el patiment era molt gran, s’aferrava a la creu de Jesucrist.
El nostre equip el va anar a veure sovint a la residència d’Olesa. Molt poc abans de morir, el vam telefonar per anar a veure’l i ens va dir com va poder: “Mireu, no vingueu, amb la confiança que us tinc us confesso que em trobo tan malament que quan hi ha algú em canso molt. Si estic sol, puc descansar i no haig de dir res”. Li ho vam respectar i les últimes paraules que ens va contestar van ser: “Gràcies, fins al cel!”.
Ningú no ho podrà oblidar mai. El vam estimar i ell ens va estimar molt a tots. Ara, si ens pogués parlar, diria: “Au, prou! Talla el rotllo, i aneu per feina, que tots vosaltres teniu moltes coses a fer, per vosaltres i també per als altres!”
Gràcies per tot, mossèn Lluís, i fins al cel!
Mossèn Lluís Ferret i Altisench va ser un prevere treballador infatigable, auster amb ell mateix, ben disposat a servir tothom i amic incondicional per a tot el que fes falta. Així quan va arribar a Terrassa, una de les primeres coses que va fer va ser acceptar el càrrec de consiliari d’un dels equips de la Mare de Déu: el nostre equip, Terrassa 4. Al cap d’uns mesos, era consiliari de dos equips més. La feina no l’espantava mai.
Al nostre equip ens va ajudar molt a tots. Els problemes de tots els membres de l’equip se’ls feia seus. Els seus consells i el seu ajut no l’oblidarem mai. Quan arribava el seu Sant sempre li regalàvem alguna cosa. Això si que era un problema. No volia res!. Davant un petit regal deia “No heu entès res”. La seva austeritat la feia viva en el seu testimoni. En aquest aspecte era un bon deixeble de Sant Francesc d’Assis.
També va portar la seva malaltia amb tota la dignitat i sacrifici. Mai no va voler que el planyéssim. Una de les coses que més ens va impactar era que quan el patiment era molt gran, s’aferrava a la creu de Jesucrist.
El nostre equip el va anar a veure sovint a la residència d’Olesa. Molt poc abans de morir, el vam telefonar per anar a veure’l i ens va dir com va poder: “Mireu, no vingueu, amb la confiança que us tinc us confesso que em trobo tan malament que quan hi ha algú em canso molt. Si estic sol, puc descansar i no haig de dir res”. Li ho vam respectar i les últimes paraules que ens va contestar van ser: “Gràcies, fins al cel!”.
Ningú no ho podrà oblidar mai. El vam estimar i ell ens va estimar molt a tots. Ara, si ens pogués parlar, diria: “Au, prou! Talla el rotllo, i aneu per feina, que tots vosaltres teniu moltes coses a fer, per vosaltres i també per als altres!”
Gràcies per tot, mossèn Lluís, i fins al cel!
L’Equip nº 4 de Terrassa