LA NENA QUE VOLIA DEIXAR EL SEU LLIT A JESÚS

En aquesta festa tant entranyable com és “Nadal” el naixement de Jesús, i una bona ocasió per les trobades familiars, les felicitacions i els bons desitjos de pau i felicitat, em ve al pensament, el record d’una petita conversa, entre una avia i la seva neta de cinc anys, a la qual li agradava preguntar-ho tot, tal com solen fer tots els petits infants.

            L’àvia i la nena estan davant d’un petit naixement, i la nena li pregunta el perquè de tots aquells personatges davant d’aquell nen tant petit.

            L’àvia li contesta que tota aquella gent l’han anat a adorar, perquè aquell nen que es diu Jesús, és tot l’amor que pot haver-hi en el món, és com si totes les estimacions de pares i fills, de germans i de tota la gent és sumessin i fessin com una bola d’amor, i malgrat això mai podrien arribar a tenir tant amor, com és aquest petit infant, ja que Ell no té amor “és l’amor total”.- A més aquest nen que tu veus aquí, va venir a aquest món, perquè aquest amor que ha d’haver entre nosaltres sigui etern, mai s’acabi.

            La nena es mira a l’àvia i li diu: aquest nen no te casa?.- l’àvia li diu que sí, però en aquell moment eren de viatge i no van trobar cap lloc a la fonda i la seva mama va tenir que donar a llum sobre aquelles palles.- La nena va quedar pensativa i li diu a la seva àvia que li deixarà el seu llit perquè no tingui fred.

            Llavors l’àvia li explica que Jesús el que vol de nosaltres, no és que posem la imatge en el nostre llit, sinó que sapiguem donar acolliment a totes les persones que en aquest moment no tenen res, que s’ho estan passant molt malament, i que l’amor que Jesús ens dóna l’hem de saber traspassar a tots els nostres germans, doncs tothom te dret a tenir la seva casa i a menjar cada dia, per això hem de ser solidaris i saber ajudar i compartit, i si ho fem així és com si Jesús dormís  en teu llite’t.

            La nena no va dir res més, però amb un somriure va fer un petó al nen Jesús i es va sentir molt contenta amb tot el que la seva àvia li havia explicat.

            Que Jesús ens ompli a tots del seu amor, per poder compartir-lo amb tots els nostres germans.

            Fins aviat.

                                                                                                      Mª. Carme Giménez

UN PA SOTA EL BRAÇ

S’acosta Nadal, és més, “ja el tenim a sobre”, com és sol dir, i això porta sempre alegria. Malgrat la crisi i els molts problemes que avui dia existeixen per tot arreu, “Nadal és Nadal”, i un naixement diuen “que sempre porta un pa sota el braç”; i en aquest cas, és un naixement tan gran i tan important, que no te comparació amb cap altre que hagi existit mai, per això aquest  “pa sota el braç” es transformarà en esperança, en pau, en energia, i sobre tot en amor sobre tots nosaltres, i jo penso que quan les persones ens sentim estimades, ens sentim molt segures i la por desapareix al moment.

            I penso en l’altre tarda, quan assajàvem els cants de la missa del pollet amb els nois i noies de confirmació, una alegria i una il·lusió surava en l’ambient. Les cares somrients de tots ells et feien sentir feliç; ja que el jovent jo crec que és la saba de la vida, i que es sentin contents i animats per cantar-li a Jesús en una missa, “això no es paga ni amb tot l’or del món”. Jo no sé, si quan acabin el procés de la confirmació continuaran fent grup, però si crec, que tot aquest temps en que ells han participat, han esperat i han confiat en Jesús, els serà per sempre la pila més important que hauran tingut, en totes les aventures que la vida els te preparades; i aquest pa que portarà aquest nen tan petit i a la vegada tan gran, es transformarà en una llavor que els ajudarà per sempre, siguin a on siguin, perquè Jesús sempre estarà al seu costat, i ells d’una manera o altre ho sentiran així.

            Bon Nadal a tothom i que l’amor de Jesús penetri en el nostre cor.

            Fins aviat.

                                                                                                        Mª. Carme Giménez

 

JESÚS ENS DEMANA UNA ESTADA EN EL NOSTRE COR

Ens queden molts pocs dies per arribar a la gran festa de Nadal ; i com cada any penso sempre en Jesús i la seva família en un pla completament humà i a on les dificultats de la Mare de Déu en aquell moment del part, sense una estada, per poder donar a llum al seu nen, havien d’ésser molt grans i de molta incertesa.

            Per això jo penso que només pel fet de que tot un Déu s’ha abaixés a la condició d’ésser humà i a més d’un dels més humils, ens ha de donar una alegria molt gran dins del cor, doncs demostra que vol estar al nostra costat i que la seva estimació ens ajudarà sempre, i sobre tot avui dia a on els desnonaments de moltes famílies és tant quotidià, i en els que grans i petits es queden el carrer, i la feina és de ells per trobar una estança a on poder guarir-se del fet de l’hivern. 

            Desprès va venir la fugida a Egipte. Tenien que emigrar perquè no els matessin al nen.- Quin altre pal, deixar-ho tot i fugir de pressa!.

            També avui dia, quantes persones han d’emigrar lluny de les seves terres, també ho han de deixar-ho tot, sigui per política, economia o altres coses, amb les seves cultures o religions diferents a les nostres, que els provoquen en ocasions molts problemes.

            I continuo pensant en la Mare de Déu, en la seva acceptació a la voluntat del Senyor, encara que ella lo més segur és que entenia molt poca cosa, però la seva fe en Déu li deuria donar el convenciment de que Ell mai la deixaria de la seva mà.- Quantes persones avui dia també els ajuda la seva fe en totes aquestes situacions tant lamentables!

            N’estic segura que en aquest Nadal de crisis, Jesús ens donarà a tots la pau, l’amor i sobre tot ens farà veure, per a on hem d’anar, per poder ajudar-nos uns als altres fins que aquesta situació tant greu es vagi suavitzant. I si coneixem algú que està sol, convidem-lo a la nostra taula i celebrem així, humilment aquesta vinguda de tot un Déu, que només ens demana lliurament a cada un de nosaltres, poder  habitar en el nostre cor.

            Fins aviat.

                                                                                                        Mª. Carme Giménez

DENOMINADOR COMÚ "EL NOSTRE PARE DE CEL I TERRA"

L’altre dia vaig tenir una conversa amb una persona, d’aquelles que una vegada has acabat de parla-hi, et fan sentir una pau dins del cor que estàs contenta de haver-ho fet. Es tracta d’una senyora d’origen marroquí, amb una trajectòria de vida com qualsevol de nosaltres, està casada, te fills i molta feina per tirar endavant. Una de les seves filles és discapacitada  i a part d’això, te altres problemes greus, que fan que la seva vida no sigui gens fàcil; però el que més em va impressionar  no van ser els seus problemes, va ésser la seva fe en Déu, l’esperança en aquell Déu que l’ajuda a acceptar tot el que li està passant, i vaig donar gràcies a Nostre Senyor per poder pregar juntes cada una per el seu camí, però a un sol Déu veritable, el Nostre Pare del Cel que és pare de tots i a tots ens estima per igual.

            I això em va reafirmar amb el que sempre he cregut, que tots som germans, amb diferents creences i amb diferents cultures, però amb un denominador comú que és el “Nostre Pare del Cel” que es va fer home i va voler morir a la Creu per tots nosaltres, siguem d’on siguem, portem mocador o barret, això per a Ell no te cap importància , l’important és el cor de cada un i saber actuar en cada instant com a fills seus, en estimar-nos i ajudar-nos en tots els moments de la nostra vida.

            -Ho veieu així?

                        Fins aviat.

                                                                                                 Mª. Carme Giménez

 

 

EL BON SAMARITÀ EN EL DIA D'AVUI

Si caminem aquests dies per els carrers de la nostra ciutat, podem veure com moltes de les botigues ja estan engalanades amb arbres de nadal guarnits amb llums i objectes lluents i dividint a la vegada les festes Nadalenques en dos esdeveniments diferents.  Un podria ésser el Nadal del consumisme i l'altre el veritable Nadal, a on un nen molt petit i a la vegada el més gran, va venir a aquest món a parlar de la salvació i la veritable felicitat a tothom, que no neix dels regals, sinó que neix del cor de cada un de nosaltres, que davant de totes les necessitats tant grans que tenim en aquest moment, hem de demanar a Jesús que transformi el nostre cor en una actitud d’amor i de pobresa, que jo crec que és la base del Regne de Déu, que ja comença en aquest món.

            Per això el meu pensament aquesta setmana recorda breument la paràbola actualitzada de el bon samarità.

-En la nit de Nadal l’Abdul estava cansat. Per fi havia pogut trobar una feina al moll d’aquella ciutat, avui li havien pagat la primera setmanada.  Ja era tard, al vespre, i hi havia poca gent al carrer. Un home se li va llençar al damunt, el va apallissar i li va prendre tots els diners.

            L’Abdul va quedar estirat al terra, sense coneixement. Va passar pel costat un comerciant; volia anar al seu vaixell a preparar una bona festa, s’acostava el Nadal, el va mirar amb menyspreu –“un altre moro que ha begut massa”- i va marxar per l’altre vorera.

            Una mica més tard, va passar un feligrès de la parròquia; tenia pressa perquè havia de preparar la missa de Nadal, i va passar de llarg, sense ni tan sols mirar-lo.

            Una estona més tard, va passar un mosso d’esquadra; ja acabava la seva jornada de treball, i va avivar el pas; ja havia tingut prou problemes, no valia la pena buscar-ne un de més.

            Finalment, va passar un noi mal vestit, amb els cabells llargs, sense afaitar i molt desendreçat; va veure el ferit i s’hi va acostar; el va agafar amb feines i treballs i se’l va carregar a l’esquena. El va dur a casa seva, on la seva mare l’estava esperant amb un senzill sopar de Nadal. Entre els dos el van rentar, li van curar les ferides, que no eren de massa importància, i junts van seure a taula, per compartir el sopar.

            -Senyor que sapiguem acollir els altres. Que no jutgem ningú per les aparences ni la nacionalitat, i que tal com vas dir Tu, que ens estimem uns als altres tal com Tu ens has estimat.

            Fins aviat.

                                                                                                 Mª. Carme Giménez